Tornen les flames als carrers de França en un nou dia de protestes per tot el país contra els plans de retallades del govern francès i contra el president de la República, Emmanuel Macron. La substitució de l'ara ex primer ministre François Bayrou pel macronista Sébastien Lecornu —el cinquè en el càrrec en dos anys— no ha evitat un nou esclat d'aldarulls aquest dijous. La protesta contra l'austeritat, convocada pels vuit principals sindicats, ha reunit aquest dijous 500.000 manifestants per tot el país, d'acord amb les autoritats, i més d'un milió, segons els organitzadors. Tot, en plena formació del nou Executiu de Lecornu i amb els polèmics pressupostos per a 2026, que preveuen retallades de 44.000 milions d'euros, en l'aire.
Si bé les protestes s'han donat per tot França, la marxa més nombrosa ha estat la de París, en la que s'han concentrat unes 55.000 persones —segons la policia— a la plaça de la Bastilla, símbol de la Revolució Francesa de 1789, per desplaçar-se després cap a la plaça de la Nació. Aquestes xifres de manifestants no es veien des de 2023, quan al llarg de diversos mesos milions de persones van sortir als carrers per tot el país contra el retard de l'edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys. Ja la setmana passada hi va haver uns primers esclats de protestes i aldarulls en bona part de França contra els plans de retallades que plantegen els successius governs centristes que nomena Macron.
L'aturada d'aquest dimecres, àmpliament seguida en sectors com el de l'educació, ha propiciat centenes de bloquejos en carrers i instituts, així com desenes de petits incendis i càrregues policials durant unes protestes particularment tenses a París, Lió, Rennes, Marsella o Nantes. També ha tingut conseqüències en alguns dels monuments i museus més emblemàtics del país gal: la Torre Eiffel s'ha tancat per seguretat, mentre que al Museu del Louvre s'han clausurat certes sales. Així mateix, desenes de sindicalistes s'han ficat al pati del Ministeri d'Economia, al barri parisenc de Bercy, com a gest de protesta contra l'austeritat, fins que van ser expulsats per les forces de seguretat després de deu minuts. Els manifestants portaven bengales vermelles i brandien algunes banderes palestines, així com pancartes amb escrits contra Macron.
Més de 300 detinguts
Per fer front a aquesta nova jornada de protestes, s'han desplegat fins a 80.000 policies i gendarmes, com ja es va fer en les protestes de dimecres passat 10 de setembre. El Ministeri de l'Interior francès ha informat que fins a les 20:00 h d'aquest dijous s'havia aturat fins i tot a 309 persones i s'havia registrat uns 26 ferits pels aldarulls. Dels quals, més de la meitat són membres de les forces de seguretat. També hi va haver un periodista de la televisió pública ferit a l'esquena a Lió. L'encara ministre de l'Interior en funcions, Bruno Retailleau, ha anunciat que es van detectar en les marxes fins a 7.300 individus "radicalitzats", molts d'ells del grup antisistema 'black bloc'. Malgrat el fort suport que han tingut les protestes, Retailleau ha asseverat en declaracions a la premsa que "no s'ha aconseguit bloquejar" el país —el lema de les protestes i la intenció dels manifestants—.
Lecornu assegura que ja es valoren les demandes dels sindicats
Després de la intensa jornada de protestes, el primer ministre Lecornu ha assegurat que les reivindicacions que plantegen els manifestants i els sindicats són "en el centre de les consultes" que ha iniciat amb els partits de l'oposició, i ha esmentat una justícia fiscal més gran i un augment del poder adquisitiu dels ciutadans. Tanmateix, el mandatari macronista ha condemnat "els actes de violència" contra la policia i ha afirmat que aquests no són "un mitjà d'acció política legítim i ningú ha de justificar-la". Amb tot, Lecornu no ha donat pistes sobre les seves intencions d'ajustament per a 2026, unes retallades amb l'objectiu de poder complir les regles del dèficit de la UE.
A finals d'aquest mes, el dia 26, s'ha convocat una altra nova gran mobilització que podria pertorbar de nou el funcionament del país. El principal sindicat d'agricultors (FNSEA) organitzarà aquell dia una manifestació nacional per protestar contra l'acord de lliure comerç entre la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai).