El primer ministre de França, François Bayrou, ha perdut aquest dimarts la votació de la qüestió de confiança, que ell mateix havia convocat en un vaitot a finals d'agost, amb 364 vots en contra i 194 vots a favor. Amb contundència, els diputats francesos han rebutjat donar suport al pla de pressupostos del primer ministre, que incloïa retallades d'uns 44.000 milions d'euros i l'eliminació de dos festius, entre altres mesures, que François Bayrou havia justificat amb el creixement del deute i el dèficit pressupostari públics els últims anys. La derrota obliga el primer ministre a presentar la seva dimissió i la de tot el govern davant del president de la república, cosa que farà demà dimarts a les 8 del matí. El futur de França és ara a les mans del president de la república, Emmanuel Macron, que ha de decidir entre el nomenament d’un nou primer ministre, que haurà de batallar cada mesura amb el parlament més fragmentat de les últimes dècades a França, o la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades, com demana el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. El discurs de François Bayrou, que ha durat 43 minuts, s’ha centrat en la defensa del seu pla de retallades i de les seves raons principals: la lluita contra el deute i el dèficit públic creixent, que ha descrit com “una hemorràgia silenciosa, insuportable”.
Com ja havien anunciat anteriorment, tots els partits de l’oposició, a dreta i esquerra del govern, han votat en contra de la confiança del govern i, per tant, han fet caure el quart govern del segon mandat d’Emmanuel Macron com a president, el tercer en un any. Els 364 vots de l’oposició han estat molt superiors als 194 que han donat confiança al govern i, per tant, Bayrou haurà de presentar la seva dimissió davant de Macron. El discurs del primer ministre ha tocat temes diferents com l’educació, la immigració o el poder de les institucions, però s’ha centrat en la situació financera de l’estat francès, i ha advertit que el “risc més gran” que corre França és seguir “sense canviar res”, subratllant que “el destí de França està amenaçat” per un deute “que ens submergeix” i el finançament del qual ja absorbeix tot el creixement econòmic del país. El primer ministre ha justificat la convocatòria d'aquesta qüestió de confiança, que molts han qualificat de suïcidi polític, tenint en compte la seva feblesa parlamentària, perquè "volia" aquesta "prova de la veritat". Dirigint-se als diputats a tall de desafiament sabent que la seva sort està decidia, els ha dit que "poden tombar un govern, però no poden esborrar la realitat", afegint un to de dramatisme al discurs que ha rematat incidint en la importància històrica del moment.
Una qüestió històrica i generacional
Durant el seu discurs, l’encara primer ministre Bayrou, ha volgut donar importància a un argument que ha repetit en les últimes setmanes per defensar el seu projecte de pressupostos i el seu pla de retallades, definint la qüestió d’adreçar el dèficit i el creixement del deute sobre el PIB com una qüestió d’importància històrica i de justícia generacional. De fet, el primer ministre ha hagut de rebaixar en algunes intervencions les últimes setmanes el seu to contra la generació dels boomers i el pagament de les seves pensions, que diu que tensionaran encara més un pressupost que ja de per si es veu collat pel pagament dels interessos del deute. Bayrou ha arribat a dir que el creixement del deute és un llast per les generacions que venen, i que els diputats han de prendre una decisió sobre el pes que pesarà en les generacions futures. S’ha referit, també, al fet que el deute i el dèficit condemnen les generacions futures, així com el treball i la creativitat dels francesos, i al fet que “hem trencat el pacte generacional” que, a parer seu, representa la base del pacte social.
En aquest sentit, el veterà polític centrista també ha advertit que "els joves se senten "sacrificats"" i ha advocat per integrar als migrants "a través del treball, de l'idioma i del compromís de respectar els nostres principis de vida". I al mateix temps, Bayrou ha rebutjat les "solucions fàcils" respecte a "els rics", "objectius emblemàtics" dels partits d'esquerra, i ha cridat l'atenció sobre el risc que se'n vagin de França, on "l'1% més ric dels contribuents assumeix una gran part de la inversió privada en el sistema productiu". En aquest sentit, ha arremès contra la retòrica que "són els rics els que han de pagar", convertint al multimilionari Bernard Arnault en "una figura emblemàtica". "Ell i els seus semblants s'han convertit en els blancs emblemàtics del pensament màgic. Són com a ninots de vudú als quals se'ls claven agulles per a, imagino, colpejar les seves butxaques", ha denunciat.
Le Pen demana eleccions i els insubmisos, que marxi Macron
Marine Le Pen, líder del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, ha exigit en el seu torn d'intervenció que el president de la república, Emmanuel Macron, convoqui eleccions legislatives anticipades, ja que no espera que dimiteixi: "La veritable reconstrucció seria la dimissió del president, però és una cosa que depèn d'ell i jo no espero res d'ell", ha opinat des de l'Assemblea Nacional, on ha defensat les eleccions anticipades: "No es tracta d'un caprici i sí d'un instrument institucional (...) La dissolució no és una opció, és una obligació", ha mantingut la diputada. Per la seva banda, la líder parlamentària de la França Insubmisa, Mathilde Panot, ha exigit la dimissió de Macron, a qui ha atribuït la situació de paràlisis que viu el país i l'ha acusat d'augmentar el deute: "Les arriscades especulacions del 'Mozart de les finances' (en al·lusió a Macron) ens han costat un bilió de deute addicional". Panot també ha advertit que "cauran" tots els primers ministres que vulguin "salvar" el president.
Pel seu cantó, el partit del president francès Macron ha criticat el vot contra el primer ministre i les reclamacions de l'oposició per a unes eleccions anticipades, i ha demanat als diputats "un acord d'interès general" fins a les presidencials d'aquí a 18 mesos. "Fer caure el govern és donar major inestabilitat a França", ha subratllat el president del grup Junts per la República, Gabriel Attal, qui també fou primer ministre abans de les eleccions legislatives de 2024, que s'ha queixat que "alguns fan política de terra cremada i privilegien els seus interessos abans que els dels francesos". D'altra banda, el Partit Socialista, ha aprofitat el seu discurs per carregar durament contra Bayrou i ha demanat al president Macron que els convoqui per posar-se al capdavant d'un nou executiu. El president del grup a l'Assemblea Nacional, Boris Vallaud, ha dit a Macron que "compleixi amb el seu deure" i ha afegit que "estem llestos, que vingui a buscar-nos" per prendre les regnes del govern. Vallaud ha subratllat que des que Macron va arribar a l'Elisi el 2017 “el deute ha augmentat com mai” i, davant dels plans de Bayrou, que al seu judici afegirien “crisi a la crisi”, ha assenyalat que els socialistes proposen “un altre camí” que suposa també “reduir el dèficit i el deute” però amb una altra sensibilitat social.
La pilota passa a la teulada de Macron
Amb la votació perduda, Bayrou ha de presentar la seva dimissió davant del president de la república i cessar el seu govern, el tercer que nomena Macron en l’últim any, des de les últimes eleccions. Sobre la taula de Macron ara hi ha una tria entre dues opcions: o bé el nomenament d’un nou govern, que haurà de batallar cada llei i cada política amb la fragmentada Assemblea Nacional que ja ha provocat la caiguda de tres governs, o bé la convocatòria d’eleccions anticipades per renovar la cambra baixa del parlament francès i buscar que els ciutadans triïn una nova majoria. Les enquestes, però, auguren el manteniment de la fragmentació i un augment de la polarització en unes noves eleccions. Per una banda, els partits de l’oposició, a esquerra i a l’extrema dreta, s’han mostrat decidits a prendre la vara d’un nou govern, però per l’altra, demanen a Macron unes noves eleccions o, fins i tot, la seva renúncia en considerar-lo el responsable de la crisi política i financera que viu el país.