L’extrema dreta i els socialistes francesos s’han proposat com a alternatives de govern davant la més que previsible caiguda aquest dilluns de l’actual primer ministre, el centrista François Bayrou, que ha convocat una moció de confiança per buscar el suport dels partits polítics al seu pla de pressupostos per a l’any 2026 que inclou retallades de prop de 44.000 milions d’euros i l’eliminació de dos dies festius, entre altres mesures, i que tot indica que no superarà. En aquest context, els partits de l’oposició es preparen per al que pugui decidir Emmanuel Macron un cop caigui el govern Bayrou: o bé anomenar un nou primer ministre, el tercer en un any, que haurà de seguir negociant amb la fragmentada Assemblea Nacional per dur a terme qualsevol política, o bé optar per la dissolució de la cambra baixa i convocar unes noves eleccions anticipades, que el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, ja ha demanat que siguin “ultraràpides”. Per la seva banda, el primer ministre ha tornat a repetir aquest diumenge que els partits que el tombaran, tota l’oposició, són uns irresponsables i que "no sols no estan d'acord en res, sinó que molt pitjor que això, estan en guerra civil oberta els uns amb els altres".
Els socialistes es veuen a Matignon
El primer secretari del Partit Socialista (PS), Olivier Faure, es veu perfectament substituint a Bayrou si el president, Emmanuel Macron, que és qui té competència per a fer-ho, el nomena per formar govern, encara que amb una configuració difusa i, com ell mateix ha reconegut, amb el benentès que no tindria una majoria parlamentària, sinó que l'hauria de negociar text a text. "Per a mi, com per als altres [socialistes] serà un sí", ha respost Olivier Faure a una entrevista en el canal France 3 sobre si acceptaria el càrrec de primer ministre, encara que no ha precisat amb quines forces polítiques establiria aliances, més enllà de puntualitzar que el seu gabinet seria només d'esquerres, i d’afirmar que veu possible una cohabitació entre un govern d’esquerres i un president de la república de centre. El problema és que la principal formació d'esquerres per la seva representació a l'Assemblea Nacional, la França Insubmisa (LFI), ja ha deixat molt clar que no participarà en un escenari així i el seu líder, Jean-Luc Mélenchon, que reclama que sigui Macron, qui responsabilitza de la crisi actual, el què se'n vagi del seu càrrec, i ha presentat una moció de destitució, que no té cap possibilitat de tirar endavant.
Olivier Faure, que aquesta setmana ha reconegut que no es parla des de fa molts mesos amb Mélenchon, qui el dissabte va dedicar una bona part d'un discurs a Lilla a llançar dards gens amistosos al líder socialista, vol pensar que, malgrat aquestes tensions, els diputats de LFI no votaran contra mesures del programa del PS que comparteixen. "Creu que LFI podria votar en contra d'un govern que impulsés l'activitat econòmica i, per tant, apliqués una política keynesiana?", s’ha preguntat suggerint una resposta negativa en l’entrevista d’aquest diumenge. El fet és que, sense els 71 diputats de LFI, la resta de l'esquerra a penes representa 120 escons en una Assemblea Nacional que en té 577, la qual cosa fa que els vots dels de Mélenchon siguin absolutament necessaris en aquest context, ja que apropen la suma d’esquerres a una majoria absoluta per la qual encara faltaran un centenar de diputats per aconseguir aprovar les mesures legislatives del govern.
Els Republicans estarien a l’oposició
La hipòtesi d'un possible gabinet liderat pels socialistes ha donat lloc en els últims dies a un debat en el partit conservador dels Republicans (LR) sobre la seva posició vers un govern d’esquerres: o bé tombar-lo ja d’entrada, o bé esperar a veure la direcció que pren el govern abans de recolzar o impulsar una moció de censura en contra seva. Qui és encara ministre de l’Interior, i líder de la formació conservadora, Bruno Retailleau, ha rebutjat la idea que un socialista pugui liderar el govern de França i ha dit que farà tot el possible per evitar-ho, mentre que el portaveu del grup parlamentari a l’Assemblea Nacional, Laurent Wauquiez, ha precisat que, tot i que no votaria a favor de la investidura de Faure, en nom de l’estabilitat, tampoc apostaria per una censura automàtica del seu govern. Per la seva banda, el secretari general de LR, Othman Nasrou, ha deixat clar aquest dissabte que “si l’esquerra està a Matignon, la dreta estarà a l’oposició”.
Marine Le Pen demana eleccions anticipades
La líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, creu que si Macron opta per anomenar un nou primer ministre després de la caiguda de Bayrou, seria només per “guanyar temps” i no per abordar els problemes del país i, en aquest cas, els seus diputats farien d’“advocats dels francesos” i, si no se’ls té en compte, portarien el següent govern a la censura. Des del seu feu electoral d'Hénin-Beaumont, al departament del Pas de Calais, Marine Le Pen ha tornat a demanar la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades perquè “França està en asfíxia democràtica”, una situació per la qual ha responsabilitzat a Macron i “als partits del sistema”, ja que “el que necessita el nostre país és una alternança pragmàtica”. Le Pen, que en cas de convocatòria anticipada de les legislatives no podria presentar-se a renovar el mandat de diputada per una recent condemna per malversació per finançar el seu partit, ha assenyalat que està "disposada a sacrificar tots els mandats de la terra" per "els interessos dels francesos" i ha assegurat que el seu partit i els seus aliats estan disposats per “assumir la responsabilitat” de formar l’executiu que sortiria de les urnes i que tindria com a primer ministre al seu dofí, Jordan Bardella.