La victòria demòcrata a les eleccions de mig mandat dels Estats Units va molt més enllà d'un simple canvi de majories al Congrés. El resultat representa un dels cops més importants que ha rebut Donald Trump des del seu retorn a la Casa Blanca i posa en qüestió la capacitat del moviment MAGA (Make America Great Again, Tornar a fer gran Amèrica) de mantenir el suport electoral que el va portar novament al poder el 2024. Els republicans no només han perdut el control de les dues cambres, sinó que han vist com els demòcrates conquerien alguns dels seus feus més tradicionals, com Texas o Kansas. La nit electoral també ha deixat fites inèdites en la representació política del país: Chris Pappas s'ha convertit en el primer home obertament gai elegit senador, Abdul El-Sayed serà el primer musulmà a ocupar un escó a la cambra alta i Peggy Flanagan, la primera dona indígena que hi arriba. A més, Keisha Lance Bottoms serà la primera dona negra a governar un estat nord-americà, mentre que Deb Haaland es convertirà en la primera dona indígena a dirigir un govern estatal. Una renovació de la representació política que acompanya una derrota que obre interrogants sobre el futur del trumpisme i sobre la capacitat del president de continuar marcant el rumb del seu partit.
La magnitud del revés s'explica, en bona part, pel desgast de la figura presidencial. Trump va convertir els comicis en un referèndum sobre la seva gestió i va demanar als seus seguidors que votessin com si ell mateix figurés a les paperetes. Els resultats, però, han evidenciat que aquesta estratègia també ha acabat mobilitzant el vot contrari. Segons una anàlisi de Reuters, la coalició electoral que va permetre la victòria republicana del 2024 s'ha afeblit, especialment entre els votants joves i llatins. El president també ha arrossegat a la derrota diversos candidats que havia avalat personalment, fet que torna a posar en qüestió el seu instint electoral.
L'economia, el principal maldecap
El malestar econòmic ha estat un dels grans motors del vot de càstig. Trump va tornar a la presidència amb la promesa de controlar la inflació i millorar el poder adquisitiu dels nord-americans, però l'encariment del cost de la vida, els aranzels i les conseqüències econòmiques de la guerra amb l'Iran han acabat passant factura a la Casa Blanca. Segons les enquestes a peu d'urna recollides per Reuters, gairebé nou de cada deu votants consideraven el cost de la vida un factor important a l'hora de decidir el seu vot, mentre que gairebé dos terços responsabilitzaven Trump de l'encariment dels preus.
L'Associated Press també destaca el descontentament generalitzat amb la situació del país: aproximadament tres quartes parts dels electors es declaraven enfadats o insatisfets amb el rumb dels Estats Units. La corrupció i la percepció que el president prioritza els seus interessos personals per davant dels del país també han pesat en el resultat. Així, la campanya republicana, centrada en bona part a presentar els demòcrates com una amenaça radical, no ha aconseguit desplaçar les preocupacions quotidianes dels votants.
Trump vs. tothom
Un dels elements més interessants de la nit és que la victòria no respon a una única sensibilitat ideològica dins del Partit Demòcrata. Progressistes, moderats, populistes i socialistes democràtics han celebrat els resultats, malgrat les diferències programàtiques que els separen. La seva principal coincidència ha estat l'oposició a Trump i a les polítiques de la seva Administració.
Aquesta és també la lectura que es desprèn de l'anàlisi de The Guardian, que assenyala que cap de les diferents faccions demòcrates pot atribuir-se en exclusiva la victòria. La campanya ha funcionat com una gran coalició de votants descontents amb el president, més que no pas com una adhesió massiva a un programa polític concret. Els demòcrates han aconseguit recuperar territoris rurals i districtes conservadors que fins fa poc semblaven fora del seu abast, inclosos estats com Kansas, Texas i Carolina del Sud.
La pitjor crisi dels republicans en 35 anys
Malgrat la magnitud de la derrota, seria precipitat donar per acabat el moviment MAGA. Trump continua mantenint una influència molt important sobre les bases republicanes i ha aconseguit transformar profundament el partit. Tanmateix, la pèrdua del control de les dues cambres del Congrés, sumada a la derrota en estats tradicionalment conservadors i al retrocés de diversos candidats avalats personalment pel president, situa els republicans davant d'una crisi de lideratge i d'identitat.
Un estudi publicat al juny pel centre d'anàlisi Brookings Institution, elaborat per Elaine Kamarck i E. J. Dionne, ja advertia de les contradiccions internes del partit: el 62% dels votants republicans s'identificaven amb MAGA, però el moviment també estava accentuant la distància amb els sectors més moderats. Els autors assenyalaven que aquests votants cada vegada s'assemblaven més als independents en les seves posicions sobre qüestions com els aranzels i la guerra de l'Iran.
La qüestió és si la derrota accelerarà aquesta divisió o si, per contra, Trump aconseguirà mantenir el control del partit i atribuir el resultat a errors dels candidats o a circumstàncies puntuals. De fet, durant la mateixa nit electoral, el president ha intentat desvincular-se del revés i ha assegurat que, si hagués figurat a les paperetes, els republicans haurien guanyat per una majoria aclaparadora.
Adeu, Trump?
El cop també posa sobre la taula el futur lideratge republicà. Michael Steele, antic president del Comitè Nacional Republicà, advertia en una anàlisi publicada per The Guardian que Trump havia convertit les eleccions en un referèndum sobre ell mateix i que els candidats republicans n'havien acabat pagant el preu. Steele també defensava que el futur del partit no podia dependre exclusivament de la base MAGA, sinó que havia de recuperar els votants moderats, suburbans i llatins que s'havien allunyat de l'Administració. Amb les presidencials del 2028 a l'horitzó i sense possibilitat que Trump opti a un tercer mandat, figures com el vicepresident JD Vance hauran de demostrar si poden heretar el moviment i ampliar-ne la base electoral.
Per als demòcrates, però, la victòria també comporta riscos. L'Associated Press recorda que el descontentament amb Trump no equival necessàriament a un suport consolidat als demòcrates. La nova majoria haurà de demostrar que pot respondre a les preocupacions econòmiques que han impulsat el vot de càstig. La derrota republicana no implica automàticament una recuperació de la confiança en l'oposició. De moment, el missatge de les urnes és més clar sobre allò que els nord-americans rebutgen que no pas sobre el país que volen construir.