L'Iran ha difós instruccions a la població civil sobre com actuar davant d'una possible explosió nuclear, coincidint amb les eleccions de mig mandat als Estats Units, que se celebren aquest dimarts. El vídeo, emès segons diverses informacions per la televisió estatal iraniana i distribuït per agències del país, explica com protegir-se dels efectes d'una detonació atòmica en un moment d'incertesa sobre una possible represa dels atacs nord-americans i israelians contra territori iranià.
Les recomanacions comencen per evitar mirar directament el flaix de llum d'una explosió. Si la persona es troba al carrer i no pot entrar immediatament en un edifici, ha de buscar una barrera, estirar-se a terra i protegir-se el cap i la cara. Un cop passada l'ona expansiva, les instruccions indiquen que cal entrar a l'edifici més proper, sense aturar-se a observar o enregistrar els efectes de l'explosió.
BREAKING: Iran issues instructions to all citizens on what to do in the event of a nuclear strike. https://t.co/QOcUGEXHOH
— Globe Eye News (@GlobeEyeNews) November 3, 2026
A l'interior, es recomana buscar un soterrani o una zona central de l'edifici, allunyada de les finestres i de les parets exteriors. També cal tancar portes i finestres, apagar els sistemes de ventilació que introdueixen aire de fora i evitar sortir a l'exterior. En cas d'haver estat exposat a partícules radioactives, el vídeo aconsella retirar-se la roba exterior amb cura, guardar-la en una bossa tancada i dutxar-se amb aigua i sabó. També recomana consumir aigua embotellada i aliments envasats i romandre al refugi almenys 24 hores, a l'espera d'instruccions oficials.
L'amenaça d'una nova ofensiva després de les eleccions
La difusió del material coincideix amb un moment especialment delicat en les relacions entre Washington i Teheran. Diversos mitjans nord-americans, entre els quals l'Associated Press, han informat que l'Administració de Donald Trump ha advertit diversos aliats de l'Orient Mitjà que es preparin per a possibles nous atacs contra l'Iran després de les eleccions d'aquest 3 de novembre. Segons fonts diplomàtiques citades per l'agència, l'operació podria allargar-se diversos dies i provocar represàlies iranianes contra infraestructures energètiques de la regió. Trump, però, encara no ha pres cap decisió definitiva.
El calendari electoral és especialment rellevant. La guerra, iniciada el febrer del 2026 amb els atacs nord-americans i israelians contra l'Iran, ha contribuït a encarir els combustibles i ha augmentat la pressió política sobre el president republicà. Teheran, per la seva banda, hauria optat per prolongar l'estancament de les negociacions per evitar que Trump pogués presentar un acord com una victòria abans dels comicis, segons fonts iranianes citades per Reuters el 20 d'octubre.
Acusacions d'ingerència electoral
A més de la confrontació militar, l'Iran també és objecte d'acusacions d'intentar interferir en els processos electorals dels seus adversaris. Segons una informació publicada per The Telegraph i recollida per The Jerusalem Post, diversos responsables iranians haurien estudiat captar persones amb accés als processos electorals dels Estats Units i Israel, com també activar grups de ciberatac per comprometre els seus sistemes. L'objectiu declarat per una de les fonts era aprofundir les divisions internes dels dos països. Les informacions, però, no aporten proves que s'hagin aconseguit vulnerar els sistemes de votació ni alterar els resultats electorals.
El conjunt d'aquests moviments reflecteix una confrontació que va més enllà dels míssils i els bombardejos: també es disputa en l'àmbit diplomàtic, econòmic, digital i polític. La difusió de les instruccions nuclears no demostra que Teheran consideri imminent un atac atòmic, però evidencia que les autoritats volen preparar la població davant d'un dels escenaris més extrems del conflicte.