El Dáil de Dublín, la cambra baixa irlandesa, ha escollit aquest dimarts al líder del partit democratacristià Fine Gael, Simon Harris, com a nou primer ministre d'Irlanda, després de la dimissió del seu correligionari Leo Varadkar el mes passat. Harris pren les regnes del govern amb 37 anys, un menys dels que tenia Varadkar el 2017, en la seva primera etapa com a primer ministre, fet que el convertirà en el mandatari més jove en la història del país.
El dirigent conservador ha obtingut el suport de 87 dels 160 diputats de la cambra, entre els quals es van incloure diversos independents i els membres de la formació centrista Fianna Fáil -segona força nacional- i del Partit Verd, socis del Fine Gael en l'executiu de coalició. Per contra, la majoria dels partits de l'oposició, encapçalada pel nacionalista Sinn Féin, ha rebutjat la candidatura de Harris i ha demanat la celebració d'unes eleccions generals anticipades, previstes sobre el paper per el 2025.
Un partit a la baixa
En el seu primer discurs, el nou 'taoiseach' ha assegurat que liderarà un "govern de cooperació" amb centristes i verds, amb el que va reiterar la seva intenció d'esgotar la legislatura malgrat la pressió de l'oposició. Harris s'ha compromès a exercir el seu càrrec amb "un esperit d'humilitat, ple d'energia i determinació" per a aconseguir els objectius marcats per aquest govern des que va accedir al poder en 2020. "Ara és el moment oportú per a construir un nou contracte social, que renovi les nostres promeses com a república", ha declarat el primer ministre, qui també ha destacat la feina exercida per Varadkar, a qui ha descrit com a "pioner".
El dirigent conservador s'ha desplaçat després a la residència del president de la república, Michael D. Higgins, qui ostenta un càrrec principalment representatiu, per a formalitzar l'elecció del quinzè primer ministre irlandès. Entre els seus reptes més immediats destaquen les eleccions locals i europees de juny, en les quals confia a donar un impuls a una formació en declivi durant els últims anys. Després de governar en coalició amb els laboristes entre 2016 i 2020, el Fine Gael va caure al tercer lloc en els comicis generals de 2020, per darrere del Fianna Fáil i del nacionalista Sinn Féin, antic braç polític del ja inactiu IRA.
Descarten eleccions anticipades
Malgrat la seva victòria en les urnes, el Sinn Féin no va obtenir suports després per a formar un executiu i, des de llavors, les enquestes li continuen situant com el favorit de l'electorat, per la qual cosa ha tornat ara a insistir en la necessitat d'un canvi. Per això, Harris ha subratllat que segueix compromès amb el programa pactat per a aquesta legislatura amb centristes i ecologistes, per la qual cosa ha descartat eleccions anticipades, previstes sobre el paper per a 2025.
Segons els observadors, el retrocés del Fine Gael ha estat un dels factors que van portar a Varadkar a presentar per sorpresa la seva dimissió el passat 20 de març, quan ell mateix va al·legar motius "personals i polítics" per a abandonar el càrrec. També va pesar en la seva decisió el fet que dues setmanes abans l'Executiu sofrís una inesperada derrota en dos referèndums encaminats a modernitzar el concepte de família i el paper de la dona en la societat.