El president rus, Vladímir Putin, ha tornat a escenificar la seva estreta relació amb el líder xinès, Xi Jinping, amb una frase carregada de simbolisme polític —i gairebé sentimental—. Durant una trobada celebrada aquest dimarts a Pequín, Putin va citar una dita popular xinesa per subratllar la complicitat entre tots dos mandataris: “Un dia separats se sent com tres tardors”.

“Benvolgut amic”, va dir el president rus dirigint-se directament a Xi abans de recuperar una expressió tradicional associada a la nostàlgia i l’afecte. La frase, lluny de ser anecdòtica, arriba en un moment especialment sensible per al Kremlin i reforça la imatge d’una aliança cada vegada més consolidada entre Rússia i la Xina en plena batalla geopolítica amb Occident.

La trobada torna a evidenciar la sintonia entre Moscou i Pequín més de tres anys després que tots dos líders proclamessin una “amistat sense límits” durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín el febrer del 2022. Aquella fotografia conjunta es va interpretar com un punt d’inflexió global: pocs dies després, Rússia iniciava la invasió a gran escala d’Ucraïna i la relació entre les dues potències passava a ocupar un lloc central en l’equilibri internacional.

Les posicions calculades de Xi Jinping

Des d’aleshores, la Xina ha mantingut una posició calculadament ambigua respecte a la guerra. Pequín no ha condemnat mai explícitament Moscou i insisteix en la necessitat de tenir en compte les “preocupacions de seguretat” russes, tot i defensar formalment la sobirania territorial dels estats. Aquesta estratègia ha permès a Xi preservar la relació amb Putin sense trencar completament els ponts amb Europa i els Estats Units.

Per al Kremlin, el suport xinès s’ha convertit en una peça clau. Les sancions occidentals han accelerat el gir econòmic de Rússia cap a Àsia i han reforçat la dependència de Moscou respecte al mercat xinès. El comerç bilateral entre tots dos països va arribar als 227.900 milions de dòlars el 2025, mentre Pequín s’ha consolidat com el principal comprador de petroli i gas russos.

La cooperació energètica és avui un dels grans pilars de la relació. Rússia necessita la Xina per compensar la ruptura amb Europa, mentre Pequín veu Moscou com un proveïdor estratègic enmig de les tensions globals i la inestabilitat al Pròxim Orient. Al mateix temps, tots dos governs han intensificat els exercicis militars conjunts i la coordinació diplomàtica en espais com els BRICS o el Consell de Seguretat de l’ONU.

Putin també va recordar amb “especial estima” la seva visita a la Xina l’any passat, quan tots dos líders van participar plegats en els actes commemoratius del 80è aniversari de la victòria a la Segona Guerra Mundial. El Kremlin fa temps que utilitza aquesta memòria compartida per alimentar un relat de fraternitat històrica amb Pequín.

Moscou i la Xina comparteixen una mateixa ambició: erosionar l’ordre internacional liderat pels Estats Units i impulsar un sistema més “multipolar”. Tot i això, la relació continua sent desigual. Rússia necessita molt més la Xina que no pas a l’inrevés. Però escenes com la d’aquest dimarts —amb dites tradicionals i elogis personals inclosos— deixen clar que ni Putin ni Xi tenen intenció d’afluixar una aliança que consideren estratègica per al futur equilibri global.