Des que Xi Jinping i Vladímir Putin van proclamar a Pequín una “amistat sense límits” el febrer del 2022, la relació entre la Xina i Rússia s’ha convertit en una de les aliances més influents del panorama internacional. En plena guerra d’Ucraïna i amb un nou focus de tensió obert al Pròxim Orient després de l’escalada entre l’Iran i Israel, Putin tornarà aquesta setmana a la capital xinesa per reforçar una entesa que cada vegada té més pes global.

Aquestes són les cinc claus que expliquen com Moscou i Pequín han consolidat el seu eix polític, econòmic i estratègic.

1. L'“amistat sense límits” que va canviar el tauler global

La fotografia de Xi i Putin als Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín del 2022 va marcar un punt d’inflexió. Tots dos líders van anunciar una cooperació “sense àrees prohibides”, en el que molts analistes van interpretar com un missatge directe a Occident. Pocs dies després, Rússia iniciava la invasió a gran escala d’Ucraïna. Des d’aleshores, la relació s’ha mantingut estable malgrat la pressió internacional i les sancions imposades al Kremlin.

2. La Xina evita condemnar Rússia, però juga a l’equilibri

Pequín ha mantingut una posició ambigua respecte a la guerra. Tot i defensar oficialment la sobirania territorial dels estats, la Xina mai no ha condemnat Moscou i ha insistit en la necessitat de tenir en compte les “preocupacions de seguretat” russes. Aquesta estratègia ha permès a Xi preservar la relació amb Putin sense trencar completament els ponts amb Europa i els Estats Units. La diplomàcia xinesa continua apostant per una línia molt més prudent que la russa, especialment en un context global cada cop més tens.

3. Rússia depèn cada vegada més de la Xina

Les sancions occidentals han accelerat el gir econòmic de Moscou cap a Àsia. El comerç bilateral entre tots dos països va arribar als 227.900 milions de dòlars el 2025, uns 210.000 milions d’euros al canvi actual. La Xina s’ha convertit en el principal comprador de petroli i gas russos, mentre Rússia depèn cada vegada més del mercat xinès per compensar la pèrdua de clients europeus. Des de l’inici de la guerra, Pequín ha adquirit combustibles fòssils russos per valor de més de 367.000 milions de dòlars, prop de 338.000 milions d’euros. Aquest desequilibri reforça la posició de força de la Xina dins la relació.

4. Energia i seguretat: els pilars de l’eix Moscou-Pequín

La cooperació energètica és avui un dels grans motors de l’aliança. Rússia va exportar l’any passat més de 100 milions de tones de petroli i 49.000 milions de metres cúbics de gas a la Xina. Projectes com el gasoducte Força de Sibèria-2 han de consolidar encara més aquesta dependència mútua. Per a Moscou, el mercat xinès és vital després de la ruptura amb Europa. Per a Pequín, Rússia és una garantia de seguretat energètica enmig de les tensions al Pròxim Orient i al voltant de l’estret d’Ormuz. Al mateix temps, tots dos països han intensificat els exercicis militars conjunts i la coordinació diplomàtica en organismes com els BRICS o l’ONU.

5. Un eix que desafia l’ordre liderat pels Estats Units

Moscou i Pequín comparteixen una mateixa idea del món: reduir el pes dels Estats Units i impulsar un sistema internacional “multipolar”. Aquesta coincidència estratègica explica bona part de la seva aproximació. Tot i això, la relació continua sent desigual. Rússia necessita molt més la Xina que no pas a l’inrevés. Però, malgrat les diferències, cap dels dos governs sembla disposat a posar en risc una aliança que considera imprescindible davant un escenari internacional cada vegada més fragmentat i inestable.