La crisi migratòria de Ceuta ha obert una nova esquerda entre el govern de Giorgia Meloni i els seus socis europeus. La primera ministra italiana ha mantingut el pols amb Espanya per la suspensió de l’espai Schengen, mentre Roma intenta rebaixar tensions amb Alemanya davant la possibilitat que Berlín li retorni migrants que van entrar a la Unió Europea a través del territori italià.
Les forces d’esquerres italianes han acusat Meloni d’utilitzar la migració com una eina política i consideren que la resposta italiana a la situació de Ceuta ha estat desproporcionada. Graziano Delrio, senador del Partit Demòcrata (PD) i president del comitè parlamentari que controla l’acord de Schengen, ha qualificat la reacció italiana d’“excessiva” i ha advertit del risc que la migració es converteixi en una “arma política”. Delrio ha reclamat al ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi, que comparegui al Parlament per abordar la suspensió de Schengen i el conflicte amb Espanya.
El diputat europeu del PD Sandro Ruotolo ha resumit les seves crítiques amb una acusació contra els governs nacionalistes: “Un país contra un altre. Tots contra tots”. Matteo Renzi, líder d’Italia Viva i ex primer ministre, ha considerat que Meloni s’ha marcat “un gol en pròpia porta”, mentre que Nicola Fratoianni, de l’Aliança Verds-Esquerra, ha parlat d’un “efecte bumerang”.
Alemanya, un front més delicat
La disputa amb Madrid coincideix amb un altre conflicte migratori, aquest cop amb Alemanya. El govern de Friedrich Merz vol retornar a Itàlia migrants que es troben en territori alemany i que havien entrat a la UE a través del país transalpí. Roma rebutja assumir bona part d’aquestes devolucions i reclama un mecanisme europeu de compensació.
La qüestió gira al voltant del Conveni de Dublín, que estableix que el primer estat membre al qual arriba una persona extracomunitària és, en general, el responsable de tramitar la seva sol·licitud d’asil. Itàlia ha qüestionat aquest sistema i reclama més solidaritat dels països del nord d’Europa.
Tanmateix, segons diverses informacions de premsa, Meloni intenta arribar a un acord amb Berlín per evitar una escalada. A diferència del conflicte amb Espanya, la primera ministra italiana manté una relació especialment estreta amb Alemanya i comparteix amb el Govern de Merz interessos dins de les institucions europees.
El ministre d’Exteriors italià, Antonio Tajani, ja ha contactat amb el seu homòleg alemany, Johann Wadephul, i amb Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu. El conflicte té una data marcada al calendari: el 19 d’agost, quan Alemanya preveu enviar a Itàlia una jove somali.
De la cooperació al xoc amb Espanya
La crisi de Ceuta ha deteriorat una relació que, malgrat les diferències ideològiques entre Meloni i Pedro Sánchez, havia mantingut una certa cordialitat. Els dos governs havien cooperat en qüestions comunes als països del sud d’Europa, especialment en matèria migratòria. Ara, però, Madrid i Roma mantenen el pols per la suspensió de Schengen. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha acusat Itàlia d’intentar explotar la situació de Ceuta per motius de política interna i ha recordat que Itàlia registra més entrades irregulars que Espanya.
El govern de Meloni manté, de moment, la seva posició. Tajani ha assegurat que la suspensió italiana de Schengen es mantindrà almenys fins al 15 d’agost davant la possibilitat d’una nova arribada de migrants a Ceuta. Paral·lelament, Meloni ha reforçat el seu discurs migratori amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, amb qui ha defensat més repatriacions i la creació de centres per a migrants fora de la Unió Europea.