L’Iran accelera els preparatius davant la possibilitat d’un atac dels Estats Units, en un context d’escalada militar a l’Orient Mitjà i amb Israel coordinant moviments amb el Pentàgon. El líder suprem iranià, Ali Khamenei, va advertir aquesta setmana des de Tabriz: “Un vaixell de guerra és un instrument poderós, però més perillosa encara és l’arma que pot enviar aquest vaixell al fons del mar”. Amb aquesta metàfora, el règim recorda que respondrà a qualsevol ofensiva amb el seu arsenal, especialment els míssils capaços d’amenaçar portaavions nord-americans. Tot i admetre que té al davant “l’exèrcit més poderós del món”, Teheran insisteix que “no hi ha enemic petit” i manté una estratègia de dissuasió.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que estudia un “atac selectiu” per pressionar l’Iran a acceptar un acord sobre el seu programa nuclear. Segons mitjans israelians, ja hi ha coordinació d’intel·ligència i defensa entre Israel i Washington, i fonts citades pel diari Haaretz apunten que l’operació podria produir-se en qüestió de dies.
Exhibició de força i amenaça sobre Ormuz
En els darrers dies, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha intensificat maniobres navals a l’estret d’Ormuz, coincidint amb la presència del portaavions nord-americà USS Abraham Lincoln i l’arribada del USS Gerald R. Ford. L’agència semioficial Fars va anunciar fins i tot el tancament parcial i temporal del trànsit marítim per facilitar exercicis amb vaixells de guerra, helicòpters, drons i míssils.
El possible bloqueig d’Ormuz —per on circula prop d’una quarta part del petroli mundial— és una de les principals cartes de pressió de Teheran. Tanmateix, l’investigador Eldar Mamedov adverteix que seria “disparar-se al peu”, ja que també és la via principal d’exportació del petroli iranià, especialment cap a la Xina.
Arsenal i “defensa en mosaic”
L’Iran disposaria d’entre 1.000 i 2.000 míssils balístics de mitjà abast, capaços d’arribar a Israel, i milers més de curt abast per atacar bases nord-americanes a la regió o infraestructures energètiques veïnes. Però aquesta capacitat és, segons Mamedov, una arma de doble tall: una represàlia podria colpejar refineries clau com la de Bandar Abbas i “assestar un cop de mort a l’economia de l’Iran”.
Segons Mamedov, la Casa Blanca podria aspirar a “un canvi de règim” si l’Iran no cedeix després d’un eventual atac selectiu, però adverteix que “no serà senzill” i que exigiria una campanya prolongada.
Instal·lacions fortificades
Imatges per satèl·lit mostren també la reconstrucció de bases militars danyades pels bombardejos de juny, com la de Shiraz, i el reforç de les instal·lacions nuclears. L’Institut per a la Ciència i la Seguretat Internacional ha difós imatges que indiquen que Teheran ha construït un sarcòfag de formigó sobre la instal·lació “Taleghan 2”, al complex de Parchin.
El mateix centre va informar que tres túnels d’accés a les instal·lacions nuclears d’Isfahan han estat segellats amb terra, fet que ofereix “una protecció significativa contra atacs aeris”, segons va afirmar a X el fundador del grup, David Albright.
En aquest escenari, alguns sectors durs del règim confien que una resposta contundent —com enfonsar un vaixell nord-americà— podria forçar Trump a recular pel cost polític intern. Mamedov ho considera un “gran error” basat en la idea que el president nord-americà “actua racionalment” i conclou que “mai acceptarà una derrota” davant l’Iran.