És legal que el Escòcia voti en un segon referèndum d'autodeterminació sense l'aval del parlament de Westminster? Això és el que decidirà aquest dimecres el Tribunal Suprem del Regne Unit, després que Edimburg elevés la qüestió als tribunals per saber com procedir cap a la d'independència davant les reiterades negatives de Londres, tant dels conservadors com dels laboristes, de pactar una consulta vinculant com la del 2014. La resolució de l'Alt Tribunal arriba més aviat del que s'esperava inicialment. Els jutges, que havien advertit que trigarien mesos a analitzar les 8.000 pàgines de documents i les dues vistes a l'octubre, finalment només han necessitat unes sis setmanes per arribar a la conclusió, que faran pública cap a les nou del matí. Precisament aquesta celeritat ha aixecat sospites entre els experts en dret constitucional davant la possibilitat que el tribunal no es posicioni a favor d'una opció o l'altra, perquè el Projecte de llei d'independència d'Escòcia encara no ha estat aprovat pel parlament escocès.

A causa de la complexa situació jurídica del Regne Unit, que té una Constitució que no està escrita, el Suprem haurà de decidir si és legal que el parlament escocès a Holyrood convoqui un referèndum sense el permís del parlament britànic. A la pràctica, això comporta que es posicionin sobre qui té realment la sobirania, malgrat que la pertinença a la Unió sigui "voluntària". D'altra banda, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, també ha rebut crítiques pels arguments que el seu govern va emprar davant el Suprem per tractar de guanyar el cas. Amb tot, assegura que té un pla B davant la possibilitat que no els donin la raó: que les pròximes eleccions generals siguin un referèndum de facto. 

Què argumenta el govern escocès?

La primera ministra Nicola Sturgeon espera la resolució del Suprem per saber si té la competència per tirar endavant la llei del referèndum. Tal com argumenta el govern escocès, Sturgeon té el poder per celebrar l'octubre de l'any que ve un referèndum "purament consultiu" per tal que no necessiti l'aval de Westminster, qui, segons la tradició Constitucional del país, té sobirania parlamentària. Així, amb la idea que la consulta no sigui realment vinculant, la mandatària espera esquivar els impediments de Londres i poder posar les urnes. Si el Suprem donés la raó al govern escocès aquest dimecres, Sturgeon portaria immediatament la llei del referèndum als diputats per aprovar-la. Tanmateix, un cop se celebrés la consulta, tant Holyrood com Westminster haurien d'aprovar legislació per fer efectiva la independència. És per això que alguns independentistes tenen dubtes sobre aquesta estratègia que, al cap i a la fi, acabaria necessitant un acord amb Londres. De la mateixa manera, hi ha desconfiança sobre si les següents eleccions generals podrien servir realment com un referèndum d'autodeterminació de facto.

I si el Tribunal Suprem no dona la raó a ningú?

Hi ha una possibilitat que el Tribunal Suprem decideixi que és massa aviat per posicionar-se sobre la qüestió. Això es deu al fet que Holyrood encara no ha aprovat el projecte de llei, per la qual cosa no es poden pronunciar sobre un procediment que encara no s'ha iniciat. En aquest sentit, el govern britànic voldria esperar que el parlament escocès aprovés la llei per tornar-la a portar al Suprem i argumentar que no tenen la competència per fer-ho. No es pot descartar cap escenari.