Hi ha una esquerra que, políticament, actua sempre des de l’eslògan, la superioritat moral i l’assenyalament als altres i que mai no està disposada a avaluar el resultat de les seves accions. No arriba a un nivell mínim acceptable. És molt deficient. Però, ja sigui perquè un dia van fer gràcia, perquè la cosa progre estova el cor dels periodistes que de joves van ser revolucionaris o perquè al poder de debò li convé un enemic amb aquesta profunditat intel·lectual, se’ls fa molt de cas. Hores de numerets es veuen recompensats amb hores d’atenció mediàtica. Una atenció mediàtica que obté grans disbarats dits pels personatges en qüestió. Disbarats que són tractats amb condescendència per part de qui els hauria de fer notar. Doncs, posats a fer-los atenció, més enllà dels escarafalls a què ens tenen acostumats —sigui una fotocopiadora o un bitllet de 50—, val la pena subratllar que el resultat de la seva acció política és molt deficient. Així com la seva pràctica.
La majoria de les esquerres que es volen agrupar per alçar la veu a l’esquerra del PSOE ofereixen molt poca qualitat política. Nul·la capacitat de tirar endavant les propostes que plantegen. Incapaços de sortir de la polèmica estèril. Són polítics professionals perquè els paguen pel fet de ser-ho, però no actuen amb professionalitat. No es preparen bé les coses. Són incapaços de traslladar el soroll mediàtic que creen en influència política real. Ni pessigolles! La votació sobre el decret de la pròrroga dels lloguers d’aquesta setmana és un clar exemple de com de malament fa política determinada esquerra, de Catalunya i d’Espanya. Trobada de preparació d’una reunió de l’executiu espanyol pel decret anticrisi: numeret de Sumar que no vol ser a la reunió si no s’incorporen mesures d’habitatge en un decret que incloïa ajudes al transport, ajudes energètiques, a famílies vulnerables i pròrroga de mesures ja existents. Resultat final: dos decrets. Ni pessigolles. Sánchez va suportar el soroll, però no va posar en risc el suport parlamentari de què disposava per al decret anticrisi. Tornem als resultats: soroll 100, èxit 0. Però el suport parlamentari només era un dels motius.
Hi ha una esquerra que, políticament, actua sempre des de l’eslògan, la superioritat moral i l’assenyalament als altres i que mai no està disposada a avaluar el resultat de les seves accions
El mateix PSOE deia que la proposta de Sumar donava molta inseguretat jurídica: podria posar en risc el dret a la propietat reconegut a la Constitució espanyola, plantejava retroactivitat encoberta, invasió de competències i problemes d’aplicació. Faltaven suports i tenia deficiències tècniques evidents. Què han fet els protagonistes de la història? Doncs no corregir res i posar-se a insultar com mai els únics de qui podien rebre suports. Ni Isabel Rodríguez, ministra d’habitatge, va assistir al debat i la votació al ple. Resultat d’aquesta cultura política: soroll 100, èxit 0. Políticament són un fracàs permanent i no n’aprenen. Portar una proposta així sense els suports necessaris lligats, que no vingui la ministra… Demostra molt poc ofici. Políticament són molt deficients. I com a tals, ara el que toca és un numeret —el bitllet—, l’insult a aquell amb qui hauries d’arribar a acords —Junts (amb el PNB no tant)— i l’assenyalament a algú com a enemic —propietaris. Tornar a les xarxes socials, tornar als platós a dir que és millor TikTok que una biblioteca —total, surt gratis— i als teatres a dir que t’han de votar perquè sí.
Avaluació del doble fracàs del decret de lloguer? Ni una: és culpa dels altres. Cerca de noves solucions per als problemes d’habitatge? Ni una: cal caçar els propietaris que lloguen pisos. En cas que algú dels afectats els voti, no li resoldran el problema que fa que els voti, oi? Són molt deficients, però llestos com la gana.