Durant quatre mesos, viatjar en Rodalies ha estat gratuït, mitjançant un bo específic de deu viatges a zero euros per compensar el daltabaix que es va produir aquest gener, quan la xarxa per la qual viatgen centenars de milers de persones cada dia va patir una sèrie d'accidents i fallades tècniques. El més greu es va produir a Gelida, el 20 de gener, quan un tren va descarrilar en xocar contra un mur de contenció que s'havia desplomat i va causar la mort d'un maquinista en formació i va deixar 37 ferits. Va ser, en part, una tragèdia anunciada, ja que la desinversió crònica durant anys per part del Ministerio de Transportes no podia tenir cap altre resultat.

Tampoc va ser una cosa sobrevinguda. S'havia anunciat una vegada i una altra, i tant els governs del PSOE com els del PP havien donat llargues, ja que la gestió dels pressupostos generals de l'Estat els acaba permetent fer el que volen. A la pràctica, el resultat sempre ha estat el mateix, any rere any: promeses d'inversió a Catalunya, obres realitzades a Madrid. I, mentrestant, els catalans amb la llufa penjada de ser uns pesats i egoistes que s'enduen fins i tot el que no els correspon. És el peatge d'aquesta farsa d'Estat autonòmic que sotmet el país a un dèficit fiscal crònic que fa impossible que les institucions pròpies puguin atendre les demandes dels seus ciutadans.

Sembla com si el mal funcionament de la xarxa es pogués pal·liar amb la gratuïtat

Doncs bé, els trens van col·lapsar, el malestar ciutadà va sortir del carril de la protesta rutinària i, per rebaixar la tensió, es va decidir que la solució seria donar bitllets de franc als passatgers. A tots, sense distinció. Si fa o no fa l'esperit era el següent: no podem assegurar-li quan arribarà, ni si arribarà, ni tampoc si ho farà, en part, en autobús per carretera. Viatgi gratis i gaudeixi del trajecte i, com que no es paga, tampoc passa res. La primera vegada que Rodalies va decidir utilitzar la gratuïtat per desinflamar la situació i per pal·liar la inflació i el cost de la vida —es va dir— va ser el setembre del 2022 i estava previst que durés fins al 31 de desembre. La mesura es va prorrogar durant el 2023, el 2024 i la primera meitat del 2025. Tot i que les raons adduïdes el gener del 2026 van ser diferents —cost de la vida i crisi a la xarxa, respectivament—, durant els darrers quatre anys només uns pocs mesos ha calgut pagar pel trajecte.

Sembla com si el mal funcionament de la xarxa es pogués pal·liar amb la gratuïtat. De fet, una falsa gratuïtat, perquè que l'usuari no pagui no vol dir que ningú no ho pagui, ja que aquests diners que s'hi destinen acaben faltant per a altres inversions, del caràcter que siguin. En aquest temps, des del gener, una única visita del ministre Óscar Puente i mig d'amagat. Ha enviat a Catalunya el seu secretari d'Estat, el seu número dos. Sembla que Catalunya no es mereixia el número u, oferint tota mena d'explicacions, ja que, de fet, és el nostre proveïdor i el responsable polític de la crisi ferroviària. No deixa de ser el dia a dia de Rodalies el fet que, en el mateix moment que s'anunciava el final de la gratuïtat a partir del pròxim dia 8, es tallés la circulació a l'R4. I és que la normalitat a Rodalies és això: esperar cada dia quina línia té retards o si s'ha avariat.