La cimera de l'OTAN que se celebra els dies 7 i 8 de juliol a Ankara arriba en un context de transformació profunda de l'Aliança Atlàntica. La guerra d'Ucraïna continua oberta, les tensions a l'Orient Mitjà han augmentat durant els últims mesos i els Estats Units reclamen als seus socis europeus un canvi de model en matèria de defensa. Aquest és el rerefons d'una reunió que va més enllà dels compromisos pressupostaris i que pot marcar el futur de la seguretat al continent.
1. La relació amb els Estats Units entra en una nova etapa
El principal interrogant és quin paper vol jugar Washington dins l'OTAN durant els pròxims anys. Donald Trump ha reiterat les seves crítiques als aliats europeus, als quals acusa de no assumir prou responsabilitats en defensa. La Casa Blanca defensa que Europa incrementi les seves capacitats militars mentre els Estats Units concentren els seus recursos en altres prioritats estratègiques. Aquest canvi de plantejament també alimenta els dubtes sobre la solidesa del compromís nord-americà amb l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord, que estableix la defensa col·lectiva entre tots els membres de l'Aliança.
2. El rearmament europeu accelera
La resposta europea implica reforçar les seves capacitats militars. La Unió Europea impulsa nous programes per incrementar la producció d'armament i reduir la dependència dels fabricants nord-americans, especialment en àmbits com la defensa antiaèria, els sistemes antimíssils, la vigilància, els drons, la intel·ligència o les tecnologies espacials. L'objectiu és que els exèrcits europeus assumeixin més protagonisme en la defensa convencional del continent, un escenari que fins fa pocs anys semblava llunyà.
3. Rússia continua sent la principal amenaça militar
Malgrat l'atenció que desperten altres conflictes internacionals, la invasió russa d'Ucraïna continua marcant les prioritats de l'OTAN. Els aliats consideren que Moscou manté una elevada capacitat militar i no descarten que, un cop finalitzi la guerra, pugui incrementar la pressió sobre altres països de l'est d'Europa. Per aquest motiu, la cimera tornarà a insistir en el suport polític i militar a Kíiv, com també en el reforç del flanc oriental de l'Aliança.
4. Més despesa, però també més coordinació
L'increment dels pressupostos de defensa serà un dels grans debats de la reunió. Diversos països europeus han expressat dificultats per assolir l'objectiu de destinar el 5% del PIB a defensa abans del 2035, però el debat va més enllà de la xifra. Els aliats també volen millorar la coordinació entre les seves indústries militars, compartir capacitats i evitar duplicitats en la compra i producció d'equipament, un aspecte considerat imprescindible per guanyar autonomia estratègica.
5. Les noves amenaces també entren a l'agenda
La defensa ja no passa exclusivament pels exèrcits convencionals. Els atacs híbrids, els ciberatacs, la desinformació, la protecció dels cables submarins, les telecomunicacions o les infraestructures energètiques ocupen cada vegada més espai dins les estratègies de l'OTAN. Els aliats també analitzaran l'impacte de la cooperació creixent entre Rússia i la Xina i els riscos derivats de la competència tecnològica, especialment en intel·ligència artificial, satèl·lits i sistemes de comunicació.
La cimera d'Ankara arriba en un moment en què l'OTAN afronta el repte d'adaptar-se a un escenari internacional molt més fragmentat que el de fa només uns anys. Les decisions que s'hi adoptin no només condicionaran la resposta immediata als conflictes actuals, sinó que també definiran l'equilibri entre Europa i els Estats Units en matèria de seguretat durant la pròxima dècada.