Durant dècades, Rússia ha projectat la imatge d'una potència militar capaç de protegir el seu immens territori amb alguns dels sistemes de defensa antiaèria més sofisticats del món. Però els últims atacs ucraïnesos sobre Moscou han tornat a plantejar una pregunta incòmoda per al Kremlin: fins a quin punt aquest escut és realment eficaç davant les noves formes de guerra?
La capital russa ha viscut aquesta setmana el que diversos mitjans internacionals han descrit com l'atac amb drons més important des de l'inici de la invasió a gran escala d'Ucraïna. Més enllà dels danys materials, les imatges difoses a les xarxes socials i verificades posteriorment per CNN han cridat especialment l'atenció dels analistes militars.
En alguns vídeos es poden veure soldats disparant sistemes portàtils de defensa antiaèria des d'una autopista amb trànsit obert mentre els vehicles continuen circulant a pocs metres. En altres enregistraments, segons diversos experts consultats per la cadena nord-americana, un míssil rus sembla desviar-se de la seva trajectòria i acaba impactant contra una instal·lació petroliera als afores de Moscou.

Ucraïna canvia les regles del joc
Per a molts especialistes, aquestes escenes són reveladores. Stu Ray, analista de la consultora McKenzie Intelligence Services, assegurava a CNN que la resposta observada transmet una sensació d'improvisació i manca de coordinació. L'ús de sistemes militars en zones amb presència de civils, sense mesures visibles de control del trànsit, seria un indici que les defenses es veuen obligades a reaccionar amb rapidesa davant una amenaça difícil de preveure.
La clau del problema és que Ucraïna ha canviat les regles del joc. Durant els primers mesos de la guerra, Rússia va concentrar bona part de les seves defenses aèries a la frontera i a les zones de combat. Però Kíiv ha anat ampliant progressivament el radi dels seus atacs i ha convertit infraestructures militars, refineries i objectius estratègics situats centenars de quilòmetres dins de Rússia en objectius habituals.
Aquesta estratègia obliga Moscou a dispersar els seus sistemes defensius per protegir una quantitat molt més gran d'instal·lacions. El resultat és una cobertura més extensa, però també més vulnerable.
Segons expliquen diversos experts militars, hi ha un segon factor encara més important. Els sistemes antiaeris russos van ser concebuts durant dècades per interceptar avions de combat, míssils de creuer o míssils balístics. Els drons representen una amenaça diferent: són més petits, més difícils de detectar i molt més barats de produir.
Thomas Withington, investigador del Royal United Services Institute de Londres, afirmava recentment a CNN que les defenses russes "no estan dissenyades per afrontar aquest tipus d'atacs". El problema no és tant detectar un dron com seguir simultàniament desenes o centenars d'aparells que arriben des de direccions diferents.

L'estratègia d'Ucraïna
Aquest és precisament el model que està adoptant Ucraïna. Més que confiar en un únic aparell sofisticat, aposta per llançaments massius que busquen saturar els radars i obligar les defenses russes a consumir recursos constantment. Encara que la majoria dels drons siguin abatuts, n'hi ha prou que uns quants superin el sistema per provocar danys o generar un impacte psicològic considerable.
Els experts adverteixen que Rússia continua disposant d'una de les xarxes de defensa antiaèria més extenses del món i que probablement intercepta una gran part dels drons ucraïnesos. Però també coincideixen que la guerra està demostrant una realitat incòmoda per a moltes potències militars: els sistemes més cars i sofisticats no sempre són els més adequats per respondre a amenaces noves i relativament barates.
Més de tres anys després de l'inici de la invasió, els atacs sobre Moscou tenen un valor militar limitat en comparació amb els combats al front. Tanmateix, serveixen per transmetre un missatge polític i estratègic molt més profund. Si la guerra havia arribat a les grans ciutats ucraïneses des del primer dia, ara Ucraïna intenta demostrar que tampoc el cor de Rússia és completament inaccessible.
I cada nou atac reforça la mateixa idea: en la guerra moderna, la superioritat militar ja no depèn només de qui té més armes, sinó també de qui s'adapta més ràpidament als canvis tecnològics.