Els caps d'estat i de Govern dels països membres de l'OTAN es reuneixen els dies 7 i 8 de juliol a Ankara en una cimera decisiva per al futur de la seguretat euroatlàntica. La trobada estarà marcada pel debat sobre l'increment de la despesa en defensa, però també per les diferències creixents entre els Estats Units i els seus aliats europeus sobre el repartiment de responsabilitats dins l'Aliança.
L'administració del president nord-americà, Donald Trump, defensa que Europa assumeixi un pes molt més important en la seva pròpia defensa, un plantejament que ha anat guanyant força durant els darrers mesos i que coincideix amb un context internacional marcat per la guerra d'Ucraïna, la inestabilitat a l'Orient Mitjà i les tensions amb Rússia.
Augment de la despesa i el paper de Washington
Sobre la taula hi haurà el compromís d'augmentar progressivament la inversió en defensa fins al 5% del producte interior brut abans del 2035, un objectiu que diversos governs europeus ja consideren difícil d'assolir. Les limitacions pressupostàries i el lent creixement econòmic han obert el debat sobre la viabilitat d'aquest compromís, mentre alguns executius reclamen més flexibilitat per adaptar els terminis a la seva realitat financera.
Més enllà de les xifres, la cimera també servirà per abordar el nou paper que Washington vol reservar-se dins l'OTAN. Els Estats Units insisteixen que Europa ha de liderar la defensa convencional del continent, mentre el seu paper se centri principalment en la dissuasió nuclear i en el suport estratègic. Aquest plantejament alimenta els interrogants sobre el futur desplegament de tropes nord-americanes en territori europeu.
Durant les darreres setmanes, l'administració Trump ha deixat entreveure que la presència militar dels Estats Units podria adaptar-se en funció del grau de compromís dels aliats. Aquest escenari ha incrementat la preocupació entre diversos governs europeus, que temen que les decisions sobre el desplegament militar acabin responent tant a criteris polítics com estratègics.
La UE vol més autonomia en defensa
En paral·lel, la Unió Europea accelera els seus plans per reforçar l'autonomia en matèria de defensa. Brussel·les impulsa noves iniciatives per incrementar la producció conjunta d'armament i reduir la dependència de proveïdors externs en sectors considerats essencials, com la defensa antiaèria, els sistemes antimíssils, els drons, la vigilància, l'espai o la ciberseguretat.
Aquest reforç industrial també ocuparà una part destacada de les converses entre els aliats. Tot i l'augment sostingut de la despesa militar dels últims anys, les institucions europees admeten que la capacitat de producció encara és insuficient per cobrir les necessitats derivades del nou escenari de seguretat.
La cimera arriba, a més, en un moment en què diversos països europeus revisen les seves estratègies de defensa davant la incertesa sobre el compromís futur dels Estats Units. Alguns governs han començat a explorar noves fórmules de cooperació militar dins la mateixa Europa, mentre també guanya pes el debat sobre el reforç de la dissuasió nuclear al continent.
Les conclusions de la reunió d'Ankara marcaran bona part del full de ruta de l'OTAN per als pròxims anys. Amb un equilibri geopolític cada vegada més complex, l'Aliança afronta el repte d'adaptar-se a un nou context en què Europa reclama més capacitat d'actuació sense renunciar al vincle estratègic amb els Estats Units.