El primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha defensat aquest dijous davant del Parlament Europeu una relació molt més estreta entre Ottawa i Brussel·les, un dia després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, proposés que el Canadà es converteixi en el primer "membre associat" de la Unió Europea. El discurs arriba, a més, poques hores després que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenacés el bloc amb "aranzels molt seriosos" si tira endavant aquesta aproximació.
Carney ha avalat obertament la proposta de Von der Leyen i ha aprofitat la seva intervenció a Estrasburg per defensar una cooperació molt més profunda en defensa, minerals crítics, energia, intel·ligència artificial, tecnologia, espai i sistemes de pagament. També ha reclamat més mobilitat per als joves, inclosa la possibilitat que el Canadà s’incorpori als programes europeus Erasmus+ i Horizon.
Carney evita pronunciar el nom de Trump
El discurs ha estat, formalment, sobre les relacions entre Canadà i Europa. Però Trump ha estat present durant bona part de la intervenció sense que Carney n’hagi pronunciat el nom. El president nord-americà ha reaccionat dimecres a la proposta europea qualificant-la de "ridícula" i va advertir que podria imposar aranzels importants a la UE o fins i tot restringir el comerç amb el bloc. Segons Reuters, l’amenaça representa una nova escalada en les tensions comercials entre Washington, Ottawa i Brussel·les.
Carney ha respost sense entrar en una confrontació directa. Ha advertit que les societats occidentals afronten noves "tempestes" i ha assenyalat l’ús del comerç com a eina de pressió. "La integració econòmica s’està convertint en una arma" i els aranzels són utilitzats "com un mitjà per exercir pressió", ha afirmat.
Aliança basada en la resiliència
La referència més clara a l’estratègia de Trump ha arribat quan Carney ha volgut precisar el que no està proposant amb l’acostament a Europa. "No proposo un tercer bloc per convertir-nos en un rival de les grans potències, només amb millors maneres", ha dit. El primer ministre canadenc ha defensat, en canvi, una aliança basada en la resiliència, perquè cap potència pugui "controlar els nostres mercats oberts", perjudicar la seva sobirania o amenaçar les seves llibertats.
La proposta de Von der Leyen encara no implica una incorporació del Canadà a la UE. El concepte de "membre associat" no existeix actualment en els tractats europeus i caldria concretar-ne les condicions i obtenir el suport dels 27 estats membres. La presidenta de la Comissió va presentar dimecres la iniciativa durant el seu discurs anual sobre l’estat de la Unió i va plantejar passar de l’actual acord comercial CETA a una "Aliança per al Futur", amb cooperació en tecnologia, defensa, energia, minerals crítics i intel·ligència artificial.
Sinergies i intercanvis
Carney ha volgut donar contingut concret a aquesta futura relació. Ha defensat que Europa aporti mercat, recerca, capacitat industrial i una base de defensa en expansió, mentre que el Canadà ofereixi energia, minerals crítics, capacitats en intel·ligència artificial i tecnologia espacial. També ha reivindicat la necessitat de reforçar els vincles financers i comercials.
El primer ministre canadenc ha tancat el discurs amb una metàfora sobre els arbres i les arrels. "Un sol arbre caurà en aquesta tempesta. Un bosc no", ha afirmat, en defensa de la cooperació entre països. L’hemicicle li ha respost amb una llarga ovació dempeus, tot i que els eurodiputats de la dreta radical han optat per no aixecar-se.