Cada vegada es coneixen més detalls del ciberatac -suposadament rus- que va sofrir aquest diumenge l'avió on viatjava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i que va obligar l'aeronau nau a fer un aterratge d'emergència a l'aeroport de Plovdiv, a Bulgària. La investigació ha fet que s'hagin donat a conèixer termes com jamming i spoofing: es tracta dels noms de dues tècniques que s'utilitzen per interferir en la informació que reben els GPS dels avions des de satèl·lits i que cada vegada són més recurrents en els espais aeris dels països de l'Europa de l'Est, sobretot, des que va esclatar la guerra a Ucraïna. "En general, hem observat força activitats de jamming i spoofing, especialment a la zona oriental. Europa és la regió més afectada mundialment", explicava un portaveu de la Comissió Europea.
El jamming i spoofing: les tècniques per interferir els GPS dels avions
Segons l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), el jamming és "una tècnica d'interferència intencionada" que consisteix en l'emissió de "senyals d'una potència més gran" que el senyal del seu objectiu, per tal de "bloquejar totalment o parcialment la recepció d'aquesta última". Des de l'INCIBE destaquen que el jammer, és a dir, l'equip inhibidor, no treballa de manera selectiva i té efectes col·laterals en altres sistemes, com ara el control de trànsit aeri (ATC) i que, tot i que són dispositius que estan prohibits utilitzar, excepte autorització, no està prohibida la seva comercialització.
D'altra banda, hi ha l'spoofing, un altre tipus de tècnica d'interferència intencionada en què "un dispositiu transmet un senyal anàleg al del satèl·lit, però de més potència", detalla l'INCIBE. D'aquesta manera, "el receptor passa a sintonitzar el senyal fals en lloc del real", i, per tant, "calcula una posició en què realment no es troba o una variable temporal errònia". Igual que el jammer, un spoofer, nom amb el qual es coneix l'equip encarregat de suplantar els senyals autèntics GNSS, és d'ús il·legal, tot i que també estan en augment. Per això, l'institut de ciberseguretat assegura que, actualment, s'estan desenvolupant noves estratègies per fer front a aquestes ciberamenaces i aconseguir que els GNSS siguin menys vulnerables.
Augment dels ciberatacs aeris des de la guerra a Ucraïna
Després del ciberatac, l'Autoritat de Serveis de Trànsit Aeri de Bulgària ha comunicat al Financial Times que les interferències en els sistemes GPS de les aeronaus -que han augmentat significativament en els països bàltics i en altres zones properes a Rússia- incrementen el risc de catàstrofes aèries en quedar els avions "cegats" en ple vol. "Aquestes interferències pertorben la recepció precisa dels senyals GPS, cosa que comporta diversos desafiaments operatius per a les aeronaus i els sistemes terrestres", llegeix el comunicat recollit pel diari d'origen britànic. En definitiva, tot i que la interferència o suplantació dels sistemes de navegació és una estratègia que s'ha utilitzat tradicionalment per protegir llocs sensibles, en els últims anys -especialment des de l'inici de la guerra a Ucraïna- països com Rússia l'han convertit en un recurs per intimidar els seus enemics.
Així, tot i que encara s'estan investigant l'origen de les interferències, les autoritats europees no han tardat a assenyalar a Moscou com a possible autor de l'atac a l'avió en què viatjava Von del Leyen. Les acusacions europees cap a Rússia no han agradat al Kremlin, que ràpidament ha sortit en la seva defensa. El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha negat el suposat atac a l'avió en què viatjava Von der Leyen i ha assegurat, també al Financial Times, que aquesta és "incorrecta".