Ciutat Vella reviscola. Potser ha sigut la falta de referents gastronòmics a la zona més enllà de l’alta cuina de Romain Fornell al Caelis o el Shunka i Koy Shunka d’en Hideki Matsuhisa que ha afavorit que petits projectes de qualitat hagin trobat en el cor antic de la ciutat l’oportunitat per brillar. Pizzicato, el gastronòmic del Palau de Música liderat per la Luciana Russo o La Sosenga, del xef Marc Pérez i la cap de sala Tania Doblas, han sigut els primers a establir-se, plantar bandera i mostrar una Barcelona que treu pit d’una cuina autèntica, sense buscar atraure el paladar dels visitants. Des de desembre del 2024, se suma Somsis, amb el xef Samuel Soria al capdavant.
Restaurant Somsis: atraure el paladar del públic local
“També em coneixen com Rufo Jr.”, bromeja en Samuel. El xef, que té tanta bonhomia com corpulència, ràpidament explica que és fill de la Maria de los Ángeles Campoamor i en Rufino Soria, del Mari i Rufo, un restaurant del Born amb tanta solera i personalitat com un Passadís del Pep o un Xampanyet. “La meva mare és una superheroïna”, assegura en Samuel, “una treballadora incansable que si, en arribar a casa a les dues de la matinada, la família volia un arròs, el feia”.
Amb ulls humits, parla en els mateixos termes del seu pare. Samuel ha mamat des de ben petit el que és l'esgotadora dedicació a un negoci familiar de restauració, i l’ha abraçat com un estil de vida propi i una filosofia com a professional on l’entrega al restaurant, i al benestar del client, en són les màximes premisses. Amb catorze anys, tant passava plats com feia croquetes, i de la mare, reina de la cuina, diu que ha après tot el que ell volia aprendre.
Com a bon net de pescadors (d’en Valentín Campoamor, de Badalona), quan ha arribat el difícil moment de buscar el seu propi camí, ha continuat fent el que tant estima i valora: el receptari heretat de la Mari, amb forta presència del peix i el marisc, buscant un llenguatge de marisqueria actualitzada. És l’orgull del xef: “El millor regal de vida que puc tenir és seguir el llegat dels meus pares, des de la més profunda gratitud”. I parpelleja enèrgicament per evitar que una llàgrima d’emoció llisqui galta avall, ja que no són pocs els clients que s’acosten per acomiadar-se, agrair el menjar i fer-li una abraçada. “Molts dels clients de casa els pares venen a gaudir i a veure’m, fins i tot n’hi ha que em coneixen des de petit”, recorda.
A Somsis, en Samuel ha trobat nous companys de viatge. Sis, en concret, comptant-se a ell. Assegut al seu costat es troba en Lluís Costa, soci i amic, amb qui va connectar sent client de Mari i Rufo, i que sovint te’l trobes alternant un dinar amb amics amb el fet de passar plats a les taules, segons la concurrència de clients. Aquesta informalitat, que transmeten els companys de sala i en Samuel mateix, un perfecte amfitrió que tant cuina com es passeja entre les taules, són clau en l’èxit del restaurant.
Una atmosfera acollidora que ofereix una selecció de platets de peix i marisc d’escàndol: cal tastar les zamburiñas a la gallega (amb alls tendres, bitxo i salsa teriyaki com a única transgressió a la recerca de l’umami), les vieires amb cruixent de rosta de porc i foie flamejat i el brioix d’anguila fumada amb salsa teriyaki, amb un plus d’escenografia: en Samuel arribarà amb dues brases de carbó ben roents per marcar l’anguila davant del comensal, aromatitzant la sala.
No pot faltar una peça sencera de peix de llotja, a la brasa, però si la gana no acompanya, el mos preferit sense cap mena de dubte seran les patates rosses, amb ous ferrats, escamarlans i una mica de tòfona ratllada. Tampoc es pot perdonar sucar el pa de massa mare per deixar un plat ben net i lluent. Ni dedicar una última queixalada a la coca de Llavaneres.
“El més important, després de tu, és el producte”. Aquesta frase encapçala el menú i exemplifica l’essència del restaurant i d’en Samuel: peix de llotja, marisc i (en algunes ocasions) peix comprat directament al pescador que arriben dos cops al dia (matí i tarda), verdura del Mercat de Santa Caterina i una especial atenció al que aquests proveïdors ofereixen al xef cada dia. Per això, cal assabentar-se dels fora de carta, on es poden trobar joies com la cabra de mar o el que ell denomina “pochas”, guisats de peix i marisc com uns cigrons amb llamàntol o amb escamarlans.
Tanmateix, si la visita al Somsis ve guiada per una fal·lera per tastar alguna d’aquestes exquisideses, només cal trucar i demanar a en Samuel que la prepari, que ho farà amb molt de gust. “I sense parafernàlies, que el bon producte no vol que se’l maregi massa”, conclou el xef. Somsis és el nom, però el sobrenom podria ser Souvosaltres. Aquest restaurant reuneix l’essència de les marisqueries refinades i la de les cases de menjars populars que tenen la màgia de fer-te sentir com a casa. Alegre, distesa, abundant… Aquesta casa és autèntica i més si es tracta de celebrar. Atenció grups, disposen d'una sala al primer pis on poder-vos reunir i fer xerinola. Què més es pot demanar?