A Nàpols, la passió pel menjar transcendeix la cuina: és una forma de viure, de compartir i de celebrar. La pizza, nascuda entre els forns de llenya i les mans d’artesans anònims, n’és l’emblema més universal. Però més enllà de la pizza, Nàpols és futbol, mar, amor pel producte senzill, i sobretot, respecte del ritme a taula. En aquest esperit es fonamenta Número Diez, una pizzeria que porta a Barcelona, i concretament al barri de Sarrià, tota aquesta cultura napolitana.
Una 'trattoria' tradicional
Des del primer moment, el local desprèn l’encant d’una trattoria napolitana, sense luxes ni pretensions, i amb una decoració plena de detalls que et fan sentir com si passegessis per un barri de Nàpols. L’amo del local, napolità, per descomptat, ens va rebre amb un somriure i l’accent tan característic del sud d’Itàlia. Amb orgull ens va ensenyar tots els detalls que conformen el restaurant: una icònica samarreta blava amb el número 10 presideix la sala com a símbol de devoció a Maradona, les taules amb mosaics de rajoles acolorides recorden la ceràmica tradicional de la regió, i al sostre hi pengen peces de roba esteses. Un antic telèfon públic vermell de paret reforça aquesta estètica urbana, i una gran fotografia panoràmica de Positano et transporta directament a la costa amalfitana. Tot plegat, una autèntica declaració d’amor a Nàpols i a la seva manera de viure.
Pizzes artesanals a preus honestos
D’entrada, ens van rebre amb mig litre de cervesa Moretti ben fresca, el preludi ideal per a un àpat d’inspiració napolitana. Com a entrant, una croqueta de patata amb provola fumada (gran i pensada per compartir), cruixent per fora i suau per dins. Tot seguit va arribar el “vulcano mixto” d’embotits i formatges de la Campània, un plat que podria haver estat un sopar complet; un assortiment generós, amb productes de bona qualitat. També ens van portar oli picant casolà i una cistella de focaccia molt tendra i acabada de fer.
Com a plats principals per compartir, ens van servir uns nyoquis a la sorrentina, presentats dins d’una base de massa de pizza. I, evidentment, no hi podia faltar la pizza. Avís per a navegants: les racions són molt abundants. En el nostre cas, vam seguir la recomanació del xef i vam demanar la Scugnizzo, elaborada amb mortadel·la de Bolonya, crema de burrata fresca i trossets de festuc, una proposta diferent i encertada. Les postres, dos clàssics ben resolts; un tiramisú casolà i un baba amb nata muntada i fruits vermells. I per posar el punt final a aquest dinar i segellar l’estómac, un xarrup de limoncello d’esperit italià.
Al capdavall, el restaurant compleix amb escreix el que es proposa: homenatjar la ciutat de Nàpols i el llegat de Maradona, evocant aquella passió futbolística que tant caracteritza el sud d’Itàlia. Número Diez és una aposta per l’autèntica cuina napolitana en un ambient de barri, amb pizzes artesanes ben fetes a un preu més que correcte.