La pizza és, sens dubte, un dels plats més reconeguts i consumits a tot el planeta. La seva aroma, la seva versatilitat i la seva capacitat per adaptar-se a tots els gustos l'han convertit en una autèntica ambaixadora de la gastronomia italiana. Tanmateix, darrere d'aquesta icona culinària hi ha una història que barreja humilitat, enginy i un cop de sort que canviaria per sempre la forma en què mengem. Segons relata el vídeo del compte d'Instagram @curioso_dann, els seus orígens no es troben a les luxoses cuines de la reialesa, sinó a les mans d'un forner napolità anomenat Rafael Esposito, que amb el poc que tenia i molta fe, acabaria conquerint el món.
La història real darrere de la pizza
Fa més d'un segle, als carrers de Nàpols, Esposito treballava amb ingredients senzills i accessibles per a la població més modesta. La seva base era un pa pla, sobre el qual estenia salsa de tomàquet i afegia formatge. Encara que per a molta gent aquella preparació era simplement menjar de pobres, per a ell era una recepta amb ànima, que combinava tradició, sabor i la calidesa del fet a casa. En una època en què els ingredients frescos i barats eren un luxe per a la majoria, aquest forner va saber donar-los un lloc d'honor a la seva taula.
La història va canviar el dia en què la reina Margarida de Savoia va decidir tastar els plats que es preparaven a la seva ciutat. Alguns ho van interpretar com una provocació cap al menjar popular, però Esposito ho va veure com una oportunitat. Inspirat per l'orgull nacional i volent oferir una cosa especial, va crear una pizza que representava els colors de la bandera italiana: vermell del tomàquet, blanc de la mozzarella i verd de l'alfàbrega fresca. No era només un plat, sinó un símbol d'identitat i unió en un moment en què Itàlia encara construïa el seu caràcter com a nació unificada.
Esposito treballava amb ingredients senzills i accessibles per a la població més modesta
Quan la reina va provar aquella creació, va quedar encantada pel seu sabor i senzillesa. Tant li va agradar, que va demanar una altra ració, i el seu gest va convertir a la pizza Margarita en un plat de renom. El que fins aleshores havia estat una preparació local i humil va començar a guanyar prestigi, atraient l'atenció de persones de totes les classes socials. A poc a poc, la pizza va deixar de ser un secret napolità per estendre's per tot Itàlia i, més tard, pel món sencer.
Avui, la pizza Margarita encara és un dels tipus de pizza més populars, no només pel seu sabor equilibrat, sinó per la història que l'acompanya. El seu origen ens recorda que algunes de les creacions més universals neixen de la senzillesa i de la passió per cuinar. Rafael Esposito, amb el seu pa, el seu tomàquet i la seva fe, no només va inventar una recepta: va encendre l'espurna d'una tradició que, més d'un segle després, continua unint cultures i paladars al voltant d'una taula.