Chambacú no és només un restaurant: és un relat viu, una travessia gastronòmica per les arrels de Llatinoamèrica i, alhora, un projecte vital que el xef Santiago Sánchez Arango ha anat teixint durant gairebé una dècada. Juntament amb la seva germana, Ángela, el cuiner colombià ret homenatge a la memòria col·lectiva d’un continent que es va construir sobre la fusió de tres grans mons culinaris: l’africà, l’indígena i el crioll.
Un projecte únic
Amb aquesta premissa, Chambacú proposa una experiència amb dues opcions. D’una banda, Candela, un espai obert i vibrant on es poden degustar bocins d’esperit popular i compartir plats acompanyats d’una cocteleria creativa. De l’altra, Memoria, la sala més íntima, on el discurs culinari es desplega a través de dos menús degustació —de sis passes (55 €) o de nou (95 €)— que conviden a comprendre la història i la diversitat de Llatinoamèrica a través del paladar.
El projecte no es limita a la cuina. Chambacú també parla a través del disseny i l’art
El fil conductor és la mescla cultural que defineix la identitat del continent. Sánchez Arango la tradueix en plats que expliquen històries: el sancocho de gallina, amb base indígena i aportacions africanes i colonials; el peix a la talla amb tamal i emulsió de llimona, on conflueixen tècniques precolombines i criolles; o la costella amb tamarindo cruixent i cremós de iuca, símbol d’aquesta hibridació constant que travessa oceans i segles. “Els africans amagaven llavors als cabells, els colonitzadors portaven ingredients per desconeixement, i els indígenes mantenien els seus sabors ancestrals”, explica el xef. “És d’aquest xoc cultural que neix la nostra essència”.
Més enllà de la cuina
El projecte no es limita a la cuina. Chambacú també parla a través del disseny i l’art: murals de la veneçolana Ivanna Gautier, làmpades teixides a mà pel mestre ghanès Philip, i intervencions gràfiques de La Linterna, una centenària impremta de Cali, converteixen l’espai en un homenatge a la creativitat llatinoamericana.
El recorregut de Sánchez Arango és tan intens com el seu discurs. Va començar treballant a la indústria del peix a Cali amb només quinze anys, i després de diverses experiències a Espanya, un accident el va portar a redescobrir la seva passió per la cuina. Format a l’Escola Bellart i amb un pas per Mugaritz, A Fuego Negro i Arrea —restaurant que va aconseguir una estrella Michelin el 2022—, el cuiner arriba a Barcelona per donar vida al seu somni més personal.
Avui, Chambacú és molt més que un restaurant: és un espai de memòria i diàleg cultural, un viatge sensorial que convida el comensal a reconèixer-se en la barreja, en la diversitat i en la força d’un continent que ha convertit la seva història en sabor.