Fa us dies publicàvem l'entrevista a l'Albert Blesa i la Malena Loyer, cuiners i copropietaris del restaurant Cal Quiquet. Ens explicaven la història del seu primer restaurant i la cuina que tenien pensat fer en aquesta nova casa de menjars. Una cuina que ara hem tastat per descobrir el talent d'aquest jove tàndem d'emprenedors que acaba d'obrir el seu primer restaurant a Barcelona.
Les olors de casa
Cal Quiquet s'ubica al carrer Pujades, 93, al mateix local on abans hi havia el restaurant Gegant. El primer que crida l'atenció del restaurant és l'olor. Tan bon punt hi entres, t'inunda l'aroma del plat del dia que estan cuinant. La Malena ens rep i ens indica la taula que tenim reservada, a tocar de l'entrada a la cuina, d'on surt l'Albert per donar-nos la benvinguda. La Malena ens dona les cartes i ens fa cinc cèntims de l'oferta del dia. Treballen amb una carta curta, de set plats pensats per compartir, i un plat del dia, que per 18 € inclou el plat principal, postres, pa i beguda. Per beure, a més d'aigua i refrescos, tenen vi a doll i una carta de vins amb diferents opcions de blanc, negre, escumós i dolç.
Com que hi arribem amb gana, ens deixem recomanar per la Malena, que ens serveix una amanida russa (10,5 €) deliciosa per començar. En comptes de tonyina fan servir bonítol, i en comptes de maionesa, un allioli suau. Dos canvis subtils que eleven el plat a una versió de restaurant, però sense perdre els sabors de casa. Una recepta que, a més, és de la mare de l'Albert; una herència autènticament casolana.
Una cosa que tenen en comú tots els plats és que fan molt bona olor
Una cosa que tenen en comú tots els plats és que fan molt bona olor. Tan bon punt la Malena els serveix, t'arriba una agradable flaire, indicatiu que tracten bé el producte i que aconsegueixen molt de sabor a cada plat. Seguim amb els cabdells a la brasa amb hummus de remolatxa i ceba envinagrada (12,5€), un plat fresc i cruixent. Un dels emblemes del restaurant és el bimi a la brutesca (13,5 €). El bimi és una verdura a mig camí entre espàrrec i bròquil que aquí preparen a la brutesca (cobert amb llenya encesa) i amb paremsà ratllat per sobre. Sembla una elaboració contundent, però tan bon punt la tastes, el sabor intens del formatge i la verdura queda molt ben equilibrat per la base de tomata i el punt cítric de la llimona que s'amaga al fons del plat.
Mantenir la tradició amb certa llibertat
El plat fort del dinar és el fricandó (19,5 €), un dels plats més icònics de la cuina catalana. Si bé és cert que aquí fan cuina tradicional normal i corrent, sense voler reinventar ni reinterpretar res, alguns dels plats els presenten a la seva manera, però sense canviar els sabors i textures de tota la vida. En el cas del fricandó, en comptes de fer servir llata de vedella, el tall més habitual, utilitzen l'ossobuco. Estofen la carn durant hores, n'elaboren una llosa magra i la cobreixen amb la salsa clàssica del fricandó. El resultat és un plat suculent, molt fàcil de menjar i que sorprèn per la melositat d'una carn abundant i gustosa.
No és gens habitual que dues persones tan joves (23 i 24 anys) engeguin un projecte com aquest, sols i començant amb els seus estalvis
Per acabar, tastem les dues postres de la carta: el xuixo a la brasa (4 €) i la ganache de xocolata (5,5 €). El xuixo deliciós; unes postres cruixents, farcides de crema i fetes a la brasa és impossible que siguin dolentes. D'altra banda, la ganache de xocolata és una picada d'ullet al clàssic pa amb oli i xocolata. Se serveix en un bol acompanyat de panko torrat, imitant el pa, i acabat amb un raig d'oli d'oliva i unes escates de sal. La xocolata és cremosa i boníssima, i el punt cruixent del panko fa que aquestes postres siguin curioses, però molt recomanables.
A Cal Quiquet es nota que treballen de valent. No és gens habitual que dues persones tan joves (23 i 24 anys) engeguin un projecte com aquest, sols i començant amb els seus estalvis. Només per això ja val la pena visitar Cal Quiquet. Però és que a més és un lloc on es menja bé, per un preu raonable i en un ambient agradable. A l'Albert i la Malena els queda molt camí per recorrer en un sector que no és gens fàcil, però segur que amb disciplina, paciència i molta feina acabaran consolidant el projecte de Cal Quiquet.