És estrany: malgrat que la història, el relat del passat, té un gran vessant narratiu, sovint sol fer mandra escoltar-la i aprendre-la. Sigui com sigui, conèixer la història, la pròpia i la dels altres, és potser avui més important que mai. Trobar la manera de fer-la amena, accessible i agradable és tot un què i al restaurant Dos Pebrots ho aconsegueixen de totes totes: fan que endinsar-se en les arrels de la cuina catalana sigui un viatge deliciós i suculent.
Dos Pebrots sembla un restaurant normal: té una barra, dues alçades i un interiorisme sense estridències però amb molt de caliu que se suma a un cert dinamisme que s’hi percep. Però no és un restaurant normal. Asseguda a la barra baixa, llegeixo la carta i hi trobo una panòplia de plats que són una explicació d’allò que ha estat i que encara és la cuina catalana i, fins i tot, de més enllà del Mediterrani. Per acabar-ho d’arrodonir, unes breus descripcions dels plats, acompanyades dels seus ingredients, fan que aquests bocins d’història facin de bon digerir.
D’aquest mar nostre que ens agermana surten la majoria de talls que configuren la taula de peixos curats i de salaons (20,80 €): fresa de turbot, llobarro, tonyina, anxova i salmó, algun amb un punt d’assecat excessiu. La prenem amb una copa del vi aromàtic que fa l’Eduard Piè, de Sicus, a Bonastre, un celler que és un orgull tenir a casa nostra. Sortint de l’aigua a Itàlia, una tècnica clàssica duu al plat una vistosa corona de verdures que han estat fetes a la brasa i deshidratades per posteriorment conservar-se sota oli. Són les verdures sott’olio (12,80 €), amb albergínia, remolatxa, carabassa, xirivia, ceba i tomàquet. El menjar blanc (9,80 €/u), que ha evolucionat fins als nostres dies com a postres, a Dos Pebrots recupera la seva essència salada, tal com mana el Sent Soví, el primer receptari europeu, publicat en català el 1324, i troba en els ceps fets a la brasa un gran acompanyament de la llet d’ametlla que n’és la base.
La sala i la cuina han anat com un rellotge suís, l’àpat ha estat àmpliament satisfactori i surto contenta d’haver revisitat, després de moltíssim temps, un restaurant que em sembla un gran actiu català a la ciutat
L’allipebre, plat tradicional de l’Albufera que té l’anguila com a protagonista, aquí es versiona amb un fi carpaccio de calamar (9,80 €) que es remata a la barra amb un bany d’oli aromatitzat amb all i bitxo, que el cuina a l’instant. També es prepara davant nostre la truita de pinyons i gàrum (11,80 €), una recepta, ens diuen, que prové del receptari De Re Coquinaria, que Marco Gavius Apicius va posar-se a escriure entre el segle I i el segle III. A més a més, hi posen unes fulles d’amanida de gripau (Montia fontana; en castellà, pamplinas) i mel on s’hi ha macerat pinassa, que amb el gàrum d’anxova i oliva kalamata i la cremositat de l’ou i els tocs aromàtics dels pinyons fan del plat un mos excepcional.
Una pita de peix i una altra de carn posen el punt final de la part salada del menú. El balik ekmek (15,80 €) de verat és una elaboració tradicional dels pescadors de Turquia, diu la carta, i arriba al plat recobert d’herbes aromàtiques, així com de pa de pita, piparres, ceba envinagrada, tomàquet i tzatziki per tal que confegim un entrepà. Li falta alguna cosa, potser el gust del peix, que s’ha perdut absolutament, i fa que sigui el meu plat menys preferit d’avui. Amb els mateixos secundaris, el kebab de xai (18,80 €), de la part del coll, fumeja amb l’aroma del fenogrec i el comí. Les torradetes de Santa Teresa (9,80 €), amb maduixots i llet de cabra, són una versió de les tradicionals postres que aprofiten el pa molt més lleugeres i, jo diria, que fins i tot millor: no tenen res d’aquell embaf d’oli i sucre que me’n fa cansar-ne aviat, ans al contrari.
La sala i la cuina han anat com un rellotge suís, l’àpat ha estat àmpliament satisfactori i surto contenta d’haver revisitat, després de moltíssim temps, un restaurant que em sembla un gran actiu català a la ciutat, que recomanaré sovint als d’aquí i als d’allà. Penso en tot això mentre acabo el dia al Dos Billares, la cocteleria veïna, als baixos de la Casa Camper, per la carambola completa.