Un clàssic dels clàssics: la croqueta de pollastre casolana. No conec ningú a qui no li agradin les croquetes casolanes de pollastre. Normalment, aprofito el pollastre sobrant d'un pollastre a l'ast compra't amb anterioritat. El gustet del pollastre a l'ast es nota i queden molt bones, però les podeu fer amb pollastre rostit o pollastre a la planxa.
Com sempre, el meu consell és que us les feu vosaltres mateixos a casa, que us estalviareu diners, menjareu més sa i us sortiran mil vegades més bones. Us les fareu al vostre gust i les gaudireu més. Això sí, donen una mica de feina, tot s'ha de dir. Entre que es refreda la pasta i tal poseu-li un parell d'hores o tres. Ànim, que val la pena!
250 g de pollastre cuit
120 g de mantega
120 g de farina
200 g de ceba trinxada petita
1 litre de llet
pebre negre
nou moscada
oli per fregir
pa ratllat
farina
3 ous
sal
Variants:
Amb aquesta mateixa elaboració, podeu fer croquetes de pernil, de bolets, de bacallà, de pebrot, d'albergínia, sobrants del rostit, gallina, etc..
Podeu utilitzar pollastre a l'ast, però eviteu utilitzar-ne la pell
Com us explicava, per fer aquestes croquetes aprofitaré 250 g de pollastre a l'ast sobrant d'un dinar.
La nou moscada, important. Podeu comprar-la sencera o en pols.
La ceba l'hem de trinxar ben petita.
I comencem per desfer la mantega en una paella grossa.
Quan ja sigui desfeta i comenci a fer sorollet hi incorporarem la ceba. No busquem torrar la ceba, només deixar-la cuita, tova i transparent.
Mentrestant, podem anar trinxant el pollastre assegurant-nos que no quedin ossos ni nervis. Es pot picar més o menys gran, com us agradi a cadascú.
Paral·lelament, abocarem la llet en un cassó per escalfar-la.
Hi ratllarem una mica de nou moscada. Jo ho faig a ull, però més o menys correspon a mitja culleradeta de cafè. No us passeu, ja que la nou moscada és molt aromàtica i podeu condicionar les croquetes. El mateix passa quan fem una beixamel.
Salem la llet, com una cullerada aproximadament.
Hi tirarem una mica de pebre negre al gust.
La ceba ja és transparent. És el moment d'incorporar la farina, tota de cop.
L'haureu de barrejar bé amb la ceba i deixar uns minuts perquè es cogui. No pareu de remenar i d'integrar bé la farina. Vigileu que no es torri massa.
En aquest punt, ja hi podem abocar la llet bullent, tota de cop. No us amoïneu pels grumolls.
Amb un batedor, anirem remenant a poc a poc, però sense parar.
Seguidament, ja hi podrem incorporar el pollastre trinxat.
Ara és qüestió de deixar que aquesta pasta solidifiqui i es cogui bé el conjunt. Ho heu de tenir a foc mitjà durant uns 20 minuts. No deixeu de remenar o se us cremarà. Vigileu molt. Heu de fer passar la part de baix a dalt. Tota l'estona.
Cada cop us costarà més remenar i treballar-ho. Heu de pensar que s'ha de formar una pasta força consistent que es desenganxi de la paella.
També notareu que agafa un color una mica més fosc. La textura està perfecta.
Passats els 20 minuts, col·loqueu aquesta pasta en una safata perquè es refredi. Com més ample i gran sigui la safata, abans es refredarà. Tingueu la precaució de tapar la pasta amb paper de film. D'aquesta manera evitareu que faci pell i que agafi males olors.
Un cop freda, si voleu, la podeu reservar a la nevera per acabar de fer les croquetes l'endemà, tot i que es poden fer al mateix dia sense problemes.
Amb la pasta ja freda, comencem a donar forma a les nostres croquetes.
Bateu tres ous, com per a una truita francesa.
Prepareu una safata o plat amb pa ratllat.
Prepareu una safata o plat amb farina.
I, amb l'ajuda d'una cullera, comenceu a formar les croquetes.
No cal dir que heu de tenir les mans ben netes o utilitzar guants. A mi m'agrada preparar-les totes i després anar enfarinant.
Les passem primer per farina...
Per cert, quan tingueu la croqueta arrebossada amb farina podeu aprofitar per donar-li una millor forma, ja que no s'enganxarà a les mans.
Un cop enfarinada, la passarem per l'ou batut.
Utilitzeu una forquilla per voltar-la.
Quan la croqueta sigui ben xopa d'ou batut, passeu-la finalment pel pa ratllat.
Un cop tingui posat el pa ratllat també podem afinar una mica més la forma.
En podeu fregir unes quantes el mateix dia i la resta congelar-les.
Si les voleu congelar, poseu-les en una safata de paper de plata i millor sobre un paper film, per evitar que s'enganxin. Un cop congelades, ja les podreu organitzar d'una altra manera, dins un taper.
Com podeu veure, amb aquesta recepta surten unes 35-40 croquetes de mida gran.
I què ens queda? Fregir-les, és clar. Fregiu-les en abundant oli ben calent. Compte en col·locar-les dins la fregidora, no us cremeu.
Heu de procurar que estiguin cruixents per fora però meloses per dins. No cal fregir-les més d'un parell de minuts o se us poden desfer, sobretot si no les heu congelat.
Reserveu-les sobre un paper absorbent.
I ja les podeu portar a taula, ben calentones.
No tenen res a veure amb qualsevol croqueta industrial, oi que no?
Jo les serveixo d'aperitiu o tapa, però bé podríem servir-les com a primer plat, acompanyades d'una mica d'amanida verda.
I per dins meloses es desfan. Llàstima que donin tanta feina, eh? Bon profit!