S’han acabat les festes. Em refereixo a les festes canòniques perquè, malgrat que han estat dies de vacances per a la majoria, per als treballadors del sector de la restauració, per exemple, és l’època de més feina, i de festa, res de res. Són dies de bogeria que compaginem com podem amb les celebracions familiars. Perquè una cosa és gastar les soles de les sabates i l’altra no seguir els rituals, que també ens ho mereixem. Per aquesta raó, no hem perdonat els torrons, el raïm i el tortell, encara que els hàgim engolit dempeus i mig ennuegats.
En acabar una d’aquestes jornades extenuants, vaig caure atuïda al llit. L’excés de feina em va passar factura, i mig febrosa vaig tenir un somni inquietant: un exèrcit de robots, tots amb la meva cara, treballaven incansablement al restaurant. Al somni passaven més coses, però no soc capaç de recordar-les ni endreçar-les per treure’n cap argument intel·ligible, però la imatge de la quantitat d’Ades Parellades mecàniques fent la feina de cada dia no me la puc treure del cap. Perquè als robots no els cal fer festa, són els esclaus tecnològics, però els humans sí que ho necessitem. El dret a descansar, en relació amb les obligacions laborals, està recollit a l’article 24 de la Declaració dels Drets Humans.
Una cosa és gastar les soles de les sabates i l’altra no seguir els rituals, que també ens ho mereixem. Per aquesta raó, no hem perdonat els torrons, el raïm i el tortell
Avui, diumenge, l'endemà de la darrera festa nadalenca, he pogut seure a la butaca, posar-me les sabatilles, tapar-me les cames amb una manta a quadres i encendre el llum de lectura, he encetat el llibre que m’han portat els Reis: 'Santificaràs les festes', de Maria Garganté. La valenta editorial Fragmenta s’ha encarat amb els X Manaments, amb una col·lecció de llibres que ens ajuden a comprendre, ens fan reflexionar i ens alimenten... en el sentit metafòric, però no menys nutritiu.
Explica el volum, que no és només el descans el que articula la festa. La festa afavoreix el sentiment identitari de comunitat, de pertànyer a un lloc i a un grup. Per això, tornar a casa per Nadal és reconfortant perquè no només tornes als teus llençols, al teu aroma, als teus records, tornes al món on saps desxifrar els codis. Tornes a l’escudella, al Tió, a la missa del gall, al caganer i a la fava del tortell. Per això és tan important preservar les tradicions, perquè ens arrelen i ens fan particulars.
Per això, tornar a casa per Nadal és reconfortant perquè no només tornes als teus llençols, al teu aroma, als teus records, tornes al món on saps desxifrar els codis
Però les tradicions no només tenen una raó diferencial, sinó que són un recés per equilibrar el desordre natural de la festa. Dins de l’imprevisible, la previsibilitat dels rituals estableixen el marc de la convivència, ajuden al fet que la festa estigui en pau. La comensalitat és un dels principals rituals de les celebracions. Si no hi ha àpat, la festa queda coixa. El menjar no és només l’excusa per trobar-se, sinó que esllangueix la trobada. I el temps és el lubricant de les converses. Els àpats festius tenen, a més, la virtut de ser el recés per als règims espartans que la tirania de la imatge o la salut ens imposen. L’expressió "un dia és un dia" pren sentit durant les festes.
L’arrel etimològica de convit o convidar és convivere, compartir, conviure. El convit és convivència i no hi ha festa sense convit. I aquesta és la raó per la qual els del meu sector estem tots, avui, estabornits al sofà. Us desitjo, des de la meva setmana de vacances - de festa - una bona tornada a la feina.