La històrica carretera de Barcelona a Andorra abans que existís el túnel del Cadí era la nacional C-14, que passava pel municipi de Ponts, a la comarca de la Noguera. Ponts sempre ha estat un lloc històric per fer parada i fonda, perquè la seva situació està més o menys a mig camí entre la capital i el petit país pirinenc.
Un dels restaurants més visitat pels conductors que fan aquesta ruta habitualment —ja sabem que els viatges obren la gana, o això diuen— és sens dubte el restaurant El Xalet, fundat pel Francesc i la Mercè, que anteriorment regentaven amb altres familiars la històrica Fonda Cadí de Ponts, de la qual val a dir que guardo molt bons records, perquè era un lloc únic on podies agafar forces a qualsevol hora del dia amb un bon plat d’escudella o un estofat; això sí, compartint taula amb altres veïns del poble. És el 1990 quan la parella decideix obrir el restaurant El Xalet, oferint una cuina similar —millorada, fins i tot— amb un menú de cuina tradicional a un preu raonable, fent les delícies dels passavolants i veïns del poble.
Actualment, però, fa uns quatre anys que els pares ja s’han jubilat i és el Francesc fill, que va estudiar cuina a l’escola Joviat, juntament amb la seva parella Anna, que està al capdavant de la sala, qui dirigeix el restaurant aportant un aire fresc al negoci, que continua sent parada obligatòria per a aquells usuaris habituals de la C-14, tal com abans havia estat l'antiga Fonda Cadí.
S’acosta l’hivern i avui fa un fred que pela, i ves per on que, una vegada entaulats, ens porten al moment una crema de carabassa ben calentona, cuinada a la seva manera, per refer-nos una mica i, clar, és d’agrair. La temporada de bolets aquest any s’està allargant més del compte i aprofitem per tastar els últims ceps i rovellons, que preparen a la brasa amb botifarra del perol i saltats amb all i julivert, respectivament, que remullem amb un vi negre ecològic, Lo Grealó, guardonat com el millor vi negre jove de la DO Costers del Segre.
La cua de bou al vi negre guisada acompanyada de puré de patata estava gustosa, però pel meu gust li faltava un pèl més de xup-xup. M’agrada que la carn es desfaci a la boca, però contra gustos no hi ha res escrit. La cua, com podeu suposar, s’obté de les últimes vèrtebres de la columna de la vedella perquè, de bous, a casa nostra, no en tenim, i cal explicar que era un altre dels plats que antigament era menjar de pobres, si bé amb el temps s’ha posicionat allà on li pertoca en el pòdium de la cuina tradicional catalana. Una altra cosa són els preus desorbitats que demanen en alguns restaurants sense pietat, però això és un altre tema.
No soc gaire d’arròs sec, però afortunadament aquest que cuinen a El Xalet, de cansalada viada amb ploma ibèrica i camagrocs, és una autèntica delícia. Si ho prefereixes, també el fan de gamba vermella.
El Xalet de Ponts ja no és aquell restaurant on podies fer un menú econòmic, però continua sent una casa de menjars en majúscules camí dels Pirineus
Finalment, el que volen a El Xalet és fer-te content amb la seva cuina tradicional catalana posada al dia. Podràs triar, i no serà fàcil, entre el seu menú gastronòmic i la carta directament, on trobaràs, a més dels plats abans citats, altres de tan suggeridors com la truita de patates amb pil-pil de bacallà, el rap a la brasa o l'espatlla de cabrit rostida, però també els cuinats amb productes de temporada, com són els caragols, els calçots, les carxofes, els bolets o els pèsols, si et venen de gust. Abans de marxar ens ventilem unes boles de gelat artesà, no sigui dit, i carretera i manta.