El restaurant de Ponts, camí de l’Alt Urgell i Andorra, on fer parada i fonda

Baixo cap a Barcelona per passar la nit de Cap d'Any amb part de la família, he agafat la carretera de Ponts en comptes del túnel del Cadí i així estalviar-me quatre esquiadors despistats fent curses amb el cotxe per la carretera. Travessant Organyà veig l’amic Boix prenent una cervesa a la terrassa del poble, vam estudiar junts de joves i hem mantingut una bona amistat, el felicito l’any per la finestra i sense baixar del cotxe no sigui que encara fem quintos fins les dotze de la nit. Paro a comprar pa a Coll de Nargó, un dels darrers forns de llenya que ens queden a la comarca juntament amb el forn d’Adrall. Per cert, aquests dies han obert un forn a Estamariu i tot el poble està molt content.
Cap a les dues del migdia creuo Ponts, una vila tocant al Segre que pertany a la comarca de la Noguera, ja ho portava al cap, però al final em decideixo i aparco davant de Lo Restaurant, convençut que ja no em donaran dinar, atès que són dies molt complicats per a la restauració. Després d’un simpàtic estira-i-arronsa amb la mestressa m’entaulen al menjador del final davant dels finestrals per on entra un sol reparador que enlluerna, la clientela se saluda entre ella, als pobles tothom es coneix.

El restaurant Lo Ponts va obrir portes l'any 82 amb el Joan Gaspà, la seva dona Antònia i els seus fills Ramon i Jaume. Amb els anys els pares es jubilen i remodelen el local tot actualitzant la carta, mantenint-se fidels a la tradició, oferint receptes de tota la vida i productes del territori. Així, el Ramon es fa càrrec de la cuina i la seva parella, Montse Junyent, s’incorpora de cap de sala.
La seva carta és extensa, el Ramon intenta segons em comenta que tot el que cuinen sigui una especialitat tot i que jo el que destacaria són els caragols, les coques, els arrossos i el bacallà on són veritables especialistes, però també les postres que en la seva majoria són artesanals. La carta de vins no es queda enrere amb una acurada selecció d’arreu però sobretot D.O. Costers del Segre per la seva proximitat amb la zona.
A Lo Restaurant se senten ambaixadors de molts productors de la zona i poden realitzar allò que més els plau, una cuina arrelada al territori tant pel que fa a receptes com a productes, els agrada pensar que donen veu i fan bandera dels seus productes.
Curiosament, per pocs kilòmetres, Ponts està fora de la D.O. Costers del Segre, el xef m’explica que aquest fet fa que al poble no tinguin cellers propis i impedeix que puguin entrar a les rutes de vins, sent perjudicial per a la ciutat, una pena.
Parlant de Costers del Segre, m’obren un Saó Expressiu 2019 dels cellers Mas Blanch i Jové, amb el 55% de garnatxa negra. És un vi d’un vermell intens amb aromes afruitats que trobo suau i elegant en boca.

Apareix a taula fumejant l’escudella amb galets i pilota que està calenteta i saborosa. Em porten una mica de pa del forn de la cooperativa la Garbiana de la Tarroja de Segarra, ells elaboren el pa cuit en forn de llenya, amb massa mare i llargues fermentacions amb farines elaborades amb cereals plantats per ells mateixos i molts en molí de pedra, el resultat és un pa cruixent, perfectament alveolat amb un sabor bestial.

De segon en porten el bacallà a la brasa amb verduretes i oli d’all i bitxo, una delícia.  

Tanco l’àpat amb un pastisset de poma que fan a casa amb gelat casolà de vainilla. Alerta! A Lo Restaurant ofereixen la possibilitat de triar formatges per postres, així, doncs, cal felicitar-los, ja sabeu com resulta de difícil trobar formatges a les cartes dels restaurants, sent un país eminentment formatger.
M’acomiado de la Montse i em recorda que sempre que passi per Ponts, faci parada i fonda, i així ho faré perquè m’he quedat amb les ganes de tastar la coca de peus de porc farcida de ceps i l’arròs de perdiu salvatge amb cols.