Avui visito el restaurant Arturo, una casa de menjars de tota la vida al barri de Sants amb més de cinquanta anys d'història. Durant aquests anys, ca l’Arturo ha passat de servir quatre vermuts amb anxoves als veïns i veïnes a convertir-se en un dels temples de la cuina tradicional del barri. Fundat l’any 1972 per l’Arturo Jansà i la seva esposa Eulàlia Canals, ara són els seus fills Carlos i Anna els que porten les regnes del local.
El restaurant Arturo ha sabut resistir com ningú davant la proliferació d’altres propostes gastronòmiques foranes a la ciutat, sabedor que la cuina tradicional és el futur i no pas el passat. Per aquest motiu, perquè feia uns anys que no el visitava i perquè em dona la gana, avui em presento al restaurant com qui no vol la cosa, amb ganes potser de recuperar el temps perdut, qui sap.
Tots dos menjadors estan plens a vessar, tant el menjador on hi ha la barra com el de dins. Mentre els travesso, veig molts clients afartant-se de musclos i, és clar, me'n demano abans d’entaular-me. Són uns musclos bouchot fets al vapor que els hi envien directament de la Bretanya i que devoro així que aterren a taula. Fixa't que he de frenar-me per no cruspir-me'n la closca, de la gana que portava.
Per sort, aviat arriben els calamars a la romana, que trobo cruixents, tendres i saborosos, justament tot allò que cal que tinguin uns bons calamars a la romana. A ca l’Arturo, i per tenir-ho clar, tot el peix que entra és del Mediterrani; de vegades, i depèn de l’època, també els arriba del nord. Cal puntualitzar que és d’interès nacional veure la cambrera com prepara un pil-pil als clients de la taula del davant, després de treure les espines del lluç amb delicadesa quirúrgica. Tot un espectacle digne de veure. Crec que la darrera vegada que van muntar un pil-pil davant meu, va ser al restaurant Elkano de Guetaria, però en aquella ocasió era un turbot salvatge.
Continuo amb un mar i muntanya, unes delicioses mongetes pochas amb gambes. Pel que fa a les pochas, són unes mongetes molt apreciades a la gastronomia, pel seu gust i la seva textura mantegosa. Curiosament, es consumeixen abans de madurar i no necessiten procés d’assecament, i és precisament aquest fet el que fa que siguin tan diferents de la resta. L’Anna corrobora les meves sospites i em confirma que és ella la que cada matí prepara els guisats i plats de cullera, tal com ho feia sa mare, però durant el servei s'estima més ser a sala amb en Carlos.
Fa goig retrobar-se amb els restaurants de tota la vida com l'Arturo i veure’ls en plena forma, desbordant passió en tot el que fan; visiteu-los sempre que pugueu, us fareu un favor
Observo que la mitjana d’edat avui al restaurant és elevada. Mantenen clients de tota Barcelona des que van obrir fa cinquanta anys, fet que crea un ambient familiar on molts d’ells es coneixen. Així, no ens ha d’estranyar que l’avi del costat puntualitzi a l’Anna que avui les sardines en escabetx no estaven com sempre, que eren molt bones, però no les trobava igual que altres vegades, ves a saber. A ca l’Arturo podeu esmorzar de forquilla si ho preferiu, i tastar el seu cap i pota, la tripa amb cigrons, els ous ferrats amb cansalada o amb xistorra de Cal Rovira.
Cloc l’àpat amb un xuixo de Girona de la pastisseria Can Castelló, el millor xuixo del món, segons em diuen. Fa goig retrobar-se amb els restaurants de tota la vida i veure’ls en plena forma, desbordant passió en tot el que fan. Visiteu-los sempre que pugueu, us fareu un favor.