Aquest maig passat els amants de les bodegues vam rebre una mala notícia amb el tancament per jubilació de la mítica bodega Manolo, sens dubte una de les més emblemàtiques de la Vila de Gràcia. Per sort, però, dos mesos més tard ha reobert altra vegada de la mà dels amics i socis que van reobrir la també mítica bodega Gol al carrer Parlament, l’Eduard Jarque i el Sergi Fernández. En el cas de la bodega Gol, els responsables dels fogons són els incombustibles Roger Solé i Rodrigo Castillo, però a la bodega Manolo els responsables de la cuina són la jove Aina Oriol i el Víctor Moreno, de moment sota la supervisió dels dos primers i amb l’ajuda de Toni Ferré a la sala.
Quan vivia a la plaça Rovira visitava sovint la bodega Manolo, sobretot els caps de setmana a l’hora de l’aperitiu. En aquella època els bars més concorreguts a la plaça eren el bar Vall, el Cumulada (ara Rovira) i el Manolo. Dels tres, el més autèntic era indubtablement la bodega Manolo, on recordo els diumenges recolzats a la barra bevent vermut i cruspint-nos unes anxoves que dessalaven els antics propietaris amb aquell amor, unes patates amb allioli que estaven boníssimes i uns musclos al vapor amb maionesa. Alguna tarda fins i tot m’havia entaulat a jugar la botifarra ben dinat, però era un club massa privat on tothom es coneixia, recordo que tenien mal perdre i, d'altra banda, a mi se’m rifaven a altres taules més obertes del barri com les de la Vermuteria del Tano, on passava algunes tardes embolicat en partides interminables.
La plaça Rovira és una de les places més autèntiques de la Vila, on curiosament el famós tramvia 39 iniciava i acabava el seu recorregut. Ara fa uns anys també va ser l’escenari de la gravació de la pel·lícula El embrujo de Shangai, del llibre del Juan Marsé, dirigida per Fernando Trueba i amb l’Ariadna Gil com a actriu protagonista.
Doncs bé, l’objectiu de la nova bodega Manolo no és poca cosa. Volen fer una rèplica de la bodega Gol, que tan bé els està funcionant, oferint una cuina catalana tradicional de tota la vida a les veïnes i veïns del barri a un preu raonable i amb un servei personalitzat on tothom es trobi com a casa. Deixeu-me que us digui que ho estan aconseguint, tot i que no amaguen pas que els turistes hi seran benvinguts perquè la pela és la pela i el carrer Torrent de les Flors, on està ubicada la bodega, és una de les principals vies de pujada i baixada al Park Güell. De moment, però, s’ha convertit en un dels carrers més estimats del barri per a aquells que els agrada el bon menjar, perquè en pocs metres tenim la Bodega Manolo, Fino bar, un nou local sense complexos amb bon menjar i bon beure i la Panxa del Bisbe, tot un clàssic del barri i un dels locals preferits de la Rosalia a Barcelona.
A la bodega Manolo pots gaudir d’un bon cap i pota, un fricandó, una botifarra amb mongetes, uns peus de porc a la brasa amb patates, anxoves 00, o unes braves amb doble fritura amb la seva salsa especial a qualsevol hora del dia, tot música celestial per a les nostres orelles.
No tenen menú de migdia ni esperen tenir-lo però sí la mateixa carta per esmorzar, dinar i sopar. Així, pots gaudir d’un bon cap i pota, un fricandó, una botifarra amb mongetes, uns peus de porc a la brasa amb patates, anxoves 00, o unes braves amb doble fritura amb la seva salsa especial feta a casa a qualsevol hora del dia, tot música celestial per a les nostres orelles. Així i tot, com avui fa una xafogor insuportable he tirat de plats freds demanant una crema de porros, una russa i una esqueixada, per acabar amb uns calamars amb ceba que estan per a tirar petards.
Respecte als vins, tenen una carta molt ben triada, amb vins catalans únicament, molts dels quals són naturals i que van dels quinze als trenta euros.