Tot just fa poques setmanes que us parlava de la visita al restaurant Suculent, la casa de menjars amb majúscules i imprescindible del xef Toni Romero situada al Raval, que retorno content al barri però, en aquesta ocasió, amb motiu d’una nova obertura precisament a escassos metres del Suculent.
Així, m’apropo al barri passejant xino-xano des del carrer Ferran, travessant la plaça de Sant Jaume primer, i les Rambles després, per agafar el carrer Unió, on veig la barra del bar Cañete a petar mentre recordo temps passats al barri tancant la nit al The Quiet Man fent la penúltima en plegar del Liceu. Continuo amb les meves cabòries per Marquès de Barberà, quasi a tocar de la rambla del Raval, on s’ubica el restaurant Arraval, dins l’hotel Casa Teva. Per cert, el nom del restaurant, que fa referència al barri fora de la muralla de la ciutat, trobo que és una paraula especialment bonica.
La cosa, deixeu-me que us ho digui així d’entrada, pinta molt bé, som divendres al migdia i el local està ple d’una clientela majoritàriament jove i d’aquí, perquè les taules que ens envolten totes parlen català, i clar, això diu molt del nou local i dels joves que ho porten en un barri on no sents parlar català ni per equivocació.
Assegut davant els finestrals veient la vida passar també observo com feineja l’Àlex López, el jove cuiner que va estar de cap de cuina als restaurants Alkostat i Alkimia de l’estimat Jordi Vilà, i que en aquest nou projecte s’ha rodejat dels companys Marcos Valyi i Jordi Carbonell. Per cert, els mateixos amics amb qui ha aconseguit només en dos mesos que el restaurant Alkostat del Mar de Begur inaugurat aquest estiu hagi estat reconegut per la Guia Michelin.
Bravíssim pel caldo d’escudella acompanyat d’un biquini de sopa de ceba i un pâté en croûte fet amb la carn d’olla, un començament memorable que celebro liquidant la primera copa de La petita de Joan Rubió, un vi blanc de poca intervenció fet al Penedès elaborat amb les varietats xarel·lo, malvasia i sumoll blanc.
El restaurant Arraval és un amor a primera vista. La seva cuina catalana 'arravalada', elaborada amb producte local i de temporada, brilla amb llum pròpia en una ciutat farcida de propostes, algunes de les quals molt suggeridores. Possiblement, la millor obertura del 2025, ja us ho dic ara
Cruixents per fora i amb un farcit de cal déu, continuo amb les samosses de corder a la catalana, una versió oriental de les nostres meravelloses crestes però amb format triangular.
Menció especial per la pizza fregida amb ou ferrat i garoines, que és una autèntica bogeria, i exquisits els cigrons acabats de sortir de l’olla amb gambes i rovellons.
Continuo amb un capipota amb garam masala gratinat amb formatge. He de dir que no soc gaire de capipota, prefereixo la tripa sola o amb peus de corder si cal, però val a dir que està deliciós. Finalment, vull destacar la pilota, amb el seu suc i patates fregides, que posa la cirereta a aquest àpat de cuina catalana a la manera de l’Àlex López.
Pel que fa a les postres els més llaminers xalareu segur, perquè a l’Arraval hi tenen la mà trencada amb la part dolça. Personalment en dono fe tastant la mousse de xocolata amb oli i garapinyats i el milfulls de pavlova amb mandarina i fruits vermells.
El restaurant Arraval és un amor a primera vista. La seva cuina catalana arravalada, elaborada amb producte local i de temporada, brilla amb llum pròpia en una ciutat farcida de propostes, algunes de les quals molt suggeridores. Possiblement, la millor obertura del 2025, ja us ho dic ara.