El germans Juli i Susanna Alcoriza són nascuts a Sant Andreu, veïns del barri i orgullosos de ser-ho, per què no dir-ho. Van obrir el restaurant L'Andreuenc ara fa un parell d’anys al carrer Neopàtria, un carrer ple d’encant al bell mig del barri de Sant Andreu farcit d’ofertes de tota mena, algunes de les quals són molt encisadores, com és el cas precisament de L'Andreuenc. Abans, però, cal saber que van portar un altre restaurant durant tretze anys a Sant Joan d’Espí, però després de la pandèmia es volien apropar al barri que els va veure néixer per així guanyar en qualitat de vida.
Doncs bé, aquests dies L’Andreuenc ha estat notícia en guanyar el concurs al Millor esmorzar de forquilla de Catalunya organitzat per La Lliga del Porc i la Forquilla, que promou aquest àpat tradicional i homenatja els restaurants que n’ofereixen.
Qui els havia de dir fa uns mesos que a conseqüència de rebre el premi la clientela no ha deixat de créixer, omplint el local a tota hora, perquè L’Andreuenc obre quasi tot el dia. Al matí, pels preuats esmorzars de forquilla; al migdia, pel fantàstic menú del dia, i fan sopars els dijous, els divendres i els dissabtes, si et convé més.
A L’Andreuenc la majoria dels clients són del barri i, clar, aquest fet el fa especial, perquè a més a més molts d’ells no s’identifiquen amb Barcelona, sinó més aviat se senten diferents i de Sant Andreu. Avui mateix, m’hi he acostat a mig matí pensant que el local estaria tranquil i podria anar per feina, atès que veníem del pont de la Puríssima, amb els excessos corresponents, i la parròquia dejunaria, però quina ha estat la meva sorpresa quan he comprovat que el bar estava a petar de veïns, com qualsevol altre dia, afartant-se com a pobres com si no existís un demà.
Assegut a prop de la cuina, m’atén la Susanna, que molt diligentment em recomana això i allò, també uns entrepans acabats de fer amb truita de patates, crec. Jo venia amb la idea fixa i em decanto pel bacallà de la iaia amb tomàquet, panses i pinyons, tot un clàssic de la casa que cuinen de meravella. Per ser exactes, el cuinen igual que l’àvia de la Susanna, respectant la recepta original fil per randa, tot i que el bacallà també el cuinen amb tombet i sobrassada; i amb patata bullida, ceba i tomàquet. Però si ho prefereixes, també pots tastar el plat guanyador del concurs, que era la botifarra del perol feta a casa, mongetes del ganxet i sèpia bruta, o altres plats que estan per sucar-hi pa com el fricandó, el revoltí mallorquí, l’arròs de bou amb carxofes i les mandonguilles amb gambes i pèsols, que van presentar la setmana passada al Joc de cartes i que actualment els les treuen de les mans: fixa’t que la setmana passada en van vendre setanta racions. Com veieu, és difícil triar.
Els pregunto als avis de la taula del costat, que just acaben d’esmorzar, de quin barri són. Em responen que de Gràcia i de Sants, però que els ha portat a L’Andreuenc el Llorenç, que és del barri de tota la vida, i ens acomiadem.
Aquesta casa de menjars plena de veïns i veïnes dignifica el barri amb la seva cuina tradicional catalana
Abans de marxar, com que no veig el menú escrit a la pissarra, pregunto al Juli què tenen avui per dinar, i em respon que de primer truita de mongetes, botifarra i salsa de formatge manxec, una sopa de pobre feta amb all, pa i pebre vermell i una empanada de tonyina, bolet i ous. De segon plat avui ha cuinat un cap de llom rostit estil tailandès, bacallà a la romana acompanyat de xatonada i pollastre a la brasa. El preu del menú del dia és imbatible, 17,50 €, i inclou postres, pa, beguda i cafè.
L’Andreuenc és, sens dubte, un bon lloc per fer-hi cap a qualsevol hora del dia i tastar la seva cuina rodejada de veïns i veïnes del barri, quasi res! Te’l recomano.