Siguem clars, dimarts passat era mal dia per desplaçar-te pel país, a causa de les intenses pluges i les corresponents pujades del nivell del mar, els rius i les rieres. Però ves per on que havia reservat taula uns dies abans del diluvi universal al restaurant Ferreruela de Lleida perquè el tenia pendent i me n’havien parlat molt bé, i per no cancel·lar la reserva agafo el cotxe i la carretera cap a Lleida, malgrat la pluja. Com era obvi, tot el viatge va ploure i la carretera, com era d’esperar, estava ben buida, degut —m’imagino— a les alarmes de Protecció Civil, que aconsellaven d’estalviar desplaçaments innecessaris i que, personalment, em vaig passar per l'entrecuix, atès que el temporal fort semblava concentrat a Girona.
Però anem al que ens interessa, en Gonçal Ferreruela —xef amb un passat lligat a en Santi Santamaria; concretament, va estar treballant de cap de la partida de postres quan Can Fabes estava obert— va inaugurar ara fa quinze anys el restaurant Ferreruela al barri de Pardinyes de Lleida. Des de llavors, ha esdevingut un referent a la ciutat, on són veritables especialistes en brasa i cuina tradicional. Justament per això han aconseguit els aplaudiments dels seus conciutadans, el local ple a tota hora ho certifica. També figuren a les guies Michelin, Repsol i Slow Food.
Deixeu-me dir, per començar, que al Ferreruela no tenen menú, ni els cal. La seva carta canvia diàriament i s'adapta a la disponibilitat dels productes —sempre de temporada i de proximitat. Així doncs, m’estudio detalladament la carta i per tal de tastar el màxim possible de plats demano mitges racions. El restaurant està ubicat dins d'un antic magatzem del carrer de Bobolà, a tocar de l’estació de trens i al costat mateix de la nova estació d'autobusos, que s’inaugurarà d'aquí a pocs mesos. Amb el seu sostre inclinat fet de fusta, hom podria pensar que és dins d'una cabanya típica de muntanya, però amb tots els luxes, com ara la meravellosa brasa que presideix la sala on cuinen la majoria dels plats que elaboren.
Començo amb una amanida de cors de carxofa amb formatge curat i taronja sanguina, mentre fullejo la completíssima carta de vins, on predominen els de la DO Costers del Segre, per acabar tristament demanant una ampolla d’aigua i així no patir en el viatge de tornada.
No pots marxar de Lleida sense menjar un bon plat de caragols, i aquí els cuinen de manera tradicional a la gormanda, amb cruixent i allioli. Potser són els millors caragols que he tastat en anys i cal dir que són superbs.
El corball, acompanyat d’espinacs, panses i pinyons, està cuinat a la brasa; la seva pell cruixent i el punt exacte de la cocció fan que el peix es desfaci a la boca, cosa que confirma el que ja sospitava, i és que l’Albert té la ma trencada amb això de les brases.
El restaurant Ferreruela elabora una cuina catalana arrelada a la terra, utilitzant la brasa, on cuinen la majoria de les seves elaboracions. Tot un referent a la ciutat de Lleida que cal visitar regularment
Per acabar, i més per vici que per gana, em ventilo mig plat de lletons de vedella amb salsa d’ostres i galanga, abans no arriben les postres, una versió de la crema catalana amb pinya i gelat que anomenen "El meu avi va anar a Cuba".
Penso que el viatge a Lleida ha valgut molt la pena. Al restaurant Ferreruela elaboren una cuina catalana arrelada a la terra, on la brasa de carbó juga un paper fonamental. Per ella passen, indiscriminadament, carns i peixos de la millor qualitat. És, sens dubte, un dels referents de la cuina de Lleida que cal visitar sovint per ser feliç.