Ara fa unes setmanes vaig visitar el restaurant Solsonès a la ciutat de Solsona i em vaig cruspir un dels millors arrossos negres que he tastat darrerament. Així ho comentava a la ressenya que vaig publicar en aquest mateix mitjà. Solsona, com sabeu, no té port marítim ni vistes al mar, ni falta que fa. I jo em pregunto, si pots trobar un bon arròs mariner a ciutats que estan molt allunyades de la platja, per quin motiu no trobem un bon arròs de muntanya a la Barceloneta, Palamós o Cambrils? És un misteri.
No és el cas, però, de l’Hostal Cal Buchaca de Castellbò, un restaurant que visito des de l’època de Nefertiti i que continua sent un dels meus restaurants preferits a l’hora de menjar un bon arròs de muntanya.
La Maria Àngels és al capdavant del negoci familiar des de fa molts anys, i l'ajuden el seu fill, la seva mare i la seva tieta. Sempre ha ofert la fórmula del menú complet amb beguda inclosa, i continuen mantenint-ho. "Hem après que, el que funciona, millor no tocar-ho", em confessa.
Al restaurant Cal Buchaca tenen la sort de tenir clientela local tot l'any, tot i que a l'estiu l'omplen amb els estiuejants, a la primavera i la tardor amb els boletaires i a l'hivern amb els esquiadors
Interessant-me per com ha anat l’estiu, em comenta que els estius sempre són bons, però que el seu negoci funciona tot l’any de manera lineal. D'aquí a poques setmanes començarà la temporada de bolets i en són molts, els boletaires que passen a tastar el seu arròs; igual que ho fan durant l’hivern els esquiadors que van a Sant Joan de l’Erm. Uns paren a esmorzar abans d’esquiar i els altres a dinar per refer forces després d'esquiar.
Abans d’entaular-me, faig una cervesa al taulell d’entrada i la fem petar una mica. M’explica que, l'antiga balança del taulell, la va comprar la seva padrina durant la Guerra Civil per pesar els aliments als veïns que compraven amb la cartilla de racionament. Resulta que va pagar la balança durant dos anys amb vint-i-quatre lletres de les d’abans signades de pròpia mà.
Però anem per feina, la festa a Cal Buchaca sempre comença de la mateixa manera: ens deixen a sobre la taula unes plates d’amanida amb productes del seu hort, amb tomàquet, enciam, ceba, pebrot, olives i ou dur, amanit amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra que porten directament de les Garrigues. Amb l’amanida ens deixen una taula plena d’embotits artesans, amb bull, llonganissa, fuet i una plata plena de pernil del país.
El pa és una delícia, és del Forn d’Adrall, un dels pocs forns de l’Alt Urgell que encara treballa amb llenya. El vi, no tant, és una mica de batalla; però el barregem amb gasosa per no fer-nos mal.
El famós arròs de muntanya no triga a arribar. Com he dit, el cuinen al foc, a terra de la cuina, de manera tradicional, com es feien abans els arrossos. No cal dir que la mare de la Maria Àngels hi té la mà trencada.
Per a aquells que encara tenim gana, ens arriben les costelles i mitjanes de corder fetes a la brasa. No tothom en menja després de tres plats d’arròs; és lògic i normal.
L’esperat cistell ple de gelats i tret directament del congelador i les postres de músic clouen un àpat memorable que ens ajudarà a encarar la festa major i, per què no, a acomiadar-nos de l’estiu.