El Jordi Tapes Bar és un d’aquells locals que expliquen una història de retorn, d’arrels i de transformació. Va néixer com el Bar Jordi, un bar de poble obert tot el dia, amb entrepans, tapes i cafès, com tants altres. Però rere aquesta aparença modesta s’hi amagava una història familiar forta, teixida per dues generacions. En Jordi i l’Àngela, els fundadors, van posar les bases. El seu fill, en Cesc Vidal, se'n va anar a formar-se a diversos restaurants perquè, com ell diu, “aquí no hi havia prou feina”. Aquell viatge li va obrir la ment i el va fer créixer com a cuiner. Però quan el pare va emmalaltir, va decidir tornar. I ho va fer no només per cuidar la família, sinó també per agafar les regnes del negoci amb una nova mirada.
Des d’aleshores, la cuina tradicional que havia caracteritzat el local es va veure enriquida amb tocs creatius i fusions inesperades, especialment d’inspiració oriental. Sense perdre mai el respecte pels sabors de sempre, la carta va anar evolucionant cap a propostes més personals i valentes. La crisi del 2008 en va ser un revulsiu: la gent començava a venir-hi no només a fer el cafè, sinó a dinar o sopar. Això va impulsar una transformació completa del bar en restaurant.
Més endavant, la pandèmia va ser un punt d’inflexió clau. Tot i dos mesos tancats, es va apostar pel takeaway i el lliurament a domicili, repensant la carta perquè els plats funcionessin a domicili. “Vam arribar a repartir per tot l’Empordà i vam fidelitzar molta clientela nova”, explica en Cesc.
L’oferta actual del restaurant combina plats de memòria i creació amb un respecte profund pel producte. El bacallà amb samfaina (8,80 €) és una mostra de cuina de foc lent i de sabor suau i elegant, amb el peix melós i la samfaina confitada amb paciència. Els mini tacos amb costelló de porc (13,80 €) tenen un toc gamberro i gustós: carn desfilada amb marinada intensa, amb un punt picant que convida a repetir. La carxofa amb vieira i parmentier trufat (14 €) és un mos sofisticat i equilibrat: textures que contrasten i sabors que ballen entre mar i terra. Els calamarsets picants (7,80 €) arriben amb una aroma que fa salivar: cuinats al punt, amb una salsa rabiosa però continguda.
De postres, es pot triar entre el clàssic xuixo de Girona (7,50 €), cruixent i farcit amb crema calenta, o el sorprenent cheesecake Monki (5,50 €), cremós, fresc i amb un toc cítric molt encertat.
L’any passat, el local es va reformar de cap a peus. Es va tirar a terra i es va aixecar de nou, guanyant espai i comoditat, però sense perdre l’essència. La barra nova, per exemple, combina rajola catalana de la Bisbal amb la fusta original del pare, restaurada i exhibida com a homenatge. Aquest respecte pels materials i pels oficis locals forma part del relat que es vol construir: el d’un restaurant arrelat, però amb empenta.
Al capdavall, el Jordi Tapes és una metàfora del retorn i de la continuïtat. Heretar el negoci dels pares no és només seguir un camí, sinó redibuixar-lo amb gratitud i coratge. Tornar a casa pot ser una decisió valenta, sobretot quan s’hi torna per cuidar, per mirar la gent a la cara, per servir-la amb estima. I és això, al cap i a la fi, el que es menja en aquest restaurant: cuina honesta, feta amb arrels i mirada, com qui torna per quedar-s’hi.