Deia Aristòtil que el premi del mentider és no ser cregut fins i tot quan diu la veritat. I això és el que acostuma a passar amb Pedro Sánchez, encimbellat ara en el dilema de mantenir viva la candidatura de la vicepresidenta d'Hisenda, María Jesús Montero, o donar a Salvador Illa, el baró socialista més potent del qual disposa el partit, el triomf que necessita per aprovar els seus primers pressupostos de la legislatura. La primera no pot fer un pas enrere en la seva negativa a la cessió a Catalunya de la recaptació del 100% de l'IRPF, ja que al juny s'enfrontarà al president andalús, Juanma Moreno, amb tots els factors en contra, incloses les enquestes. Aquesta mateixa setmana s'ha publicat un sondeig demolidor per als socialistes en què són superats per Vox a quatre províncies: Almeria, Cadis, Huelva i Màlaga.

Sánchez, a més, li ha donat garanties que no li donarà aquest triomf. El mateix Oriol Junqueras ho va sentir divendres a la Moncloa de boca del mateix president i això ha anat explicant durant el cap de setmana. L'altra cara de la moneda és Salvador Illa, que en la seva primera setmana al Palau de la Generalitat, després de retornar al càrrec després de patir una osteomielitis púbica, la malaltia que l'ha tingut durant un mes allunyat de les seves funcions, pensava que l'acord dels pressupostos catalans ja era un fet. Pot Sánchez desdir-se de l'acord subscrit entre el PSC i ERC per a la investidura d'Illa i que al seu torn havia ratificat l'executiva del PSOE el 2024?

Pot Sánchez desdir-se de l'acord subscrit entre el PSC i ERC per a la investidura d'Illa i que al seu torn havia ratificat l'executiva del PSOE el 2024?

Amb l'inquilí de la Moncloa tot és possible, però afectaria, necessàriament, a l'excel·lent sintonia que sempre han exhibit en públic Sánchez i Illa. El que és evident és que el president de la Generalitat no pot deixar passar el tren dels pressupostos de la Generalitat sense que això acabi afectant la seva fortalesa política. Diem que l'actual Govern de Catalunya es mou amb els pressupostos de 2023 que va tirar endavant Esquerra Republicana i que el PSC ha anat successivament aprovant. La consellera d'Economia, Alícia Romero, no ha estat capaç de presentar els comptes de 2024 —va arribar a l'agost— ni de 2025, ja que Esquerra li va negar el vot dels seus diputats. Ara tot estava preparat per canviar el frame i que el Govern agafés l'impuls polític que necessita enmig de problemes de gestió a Rodalies i vagues de mestres i personal sanitari.

La quarta pota del quadrilàter és Oriol Junqueras. El president republicà, en un gest que no era al guió, s'ha allunyat d'Illa i li ha passat la responsabilitat de pressionar Pedro Sánchez per la cessió de la recaptació del 100% de l'IRPF. I, dit això, s'ha retirat a la seu de Calàbria a esperar, mentre explica que ell sí que vol pressupostos de la Generalitat, però que el PSC ha de fer els deures que no ha fet i deixar de fer promeses. Mentre això arriba, s'ha ofert a pactar suplements de crèdit —que sempre acaben sent un petit calvari per al Govern— si no hi ha una rectificació i té un triomf a mà que, per ara, li és esquiu.