Hi ha restaurants on vas a menjar i restaurants on, abans que arribi el primer plat, ja tens la sensació que has encertat. Can Xiquet, a Campllong, és d’aquests segons. Una masia catalana posada al dia, amb pedra, fusta i ceràmica, però amb un aire mediterrani, càlid i contemporani que convida a seure, mirar al voltant i deixar que el dinar faci la seva feina. I la feina, aquí, està ben feta.
Can Xiquet viu una nova etapa de la mà de la família Massana, vinculada des de fa dècades a la restauració gironina. El projecte el lidera l’Eduard Massana, al capdavant de la sala, i als fogons hi ha l’Alex Rodríguez, cap de cuina, que porta el dia a dia d’una proposta que mira cap a la cuina catalana de sempre, sense complicar-la perquè sí. Però en aquesta nova etapa també hi té un paper important en Pere Massana fill. Habitualment vinculat a la cuina del Restaurant Massana de Girona, on desenvolupa bona part de la seva activitat, també participa en el disseny de la carta de Can Xiquet i hi ve a donar un cop de mà. El dia de la nostra visita, amb la cuina ben controlada per l’Alex Rodríguez, en Pere es posa també al servei de la sala i ajuda el seu germà Eduard. I tots dos ofereixen una atenció excel·lent, propera i professional.
La proposta es construeix al voltant del producte, el territori i el caliu. I després de dinar-hi, costa trobar una definició més encertada
És una combinació que té tot el sentit. Experiència, sala, cuina i una família que coneix molt bé què significa fer restaurant. La proposta es construeix al voltant del producte, el territori i el caliu. I després de dinar-hi, costa trobar una definició més encertada. Comencem amb el cruixent de cigró i olives kalamata per anar fent boca mentre arriba la cervesa. Un mos senzill, saborós i amb aquell punt salí que demana un altre glop. I de seguida entren els aperitius: la coca de vidre, ben fina i cruixent, sucada amb tomata i amb botifarra magra a la brasa; unes croquetes de rostit ben arrebossades i amb l’interior molt cremós, i una espectacular truita oberta de rossinyols, cansalada i tòfona d’estiu. Tres mossegades ben diferents que tenen en comú una cosa: fan venir ganes de continuar.
Entre els principals, el mar i muntanya juga a casa. Uns daus cruixents de peus de porc amb parmentier i gambes. La gràcia és precisament aquesta: la contundència gelatinosa del porc, el cruixent exterior, la cremositat del parmentier i el toc marí de la gamba. Un plat de contrastos que explica molt bé què vol ser aquesta cuina: reconeixible, catalana i amb ganes de fer-nos menjar bé.
El bacallà arriba sobre un llit de samfaina, cobert amb un allioli d’alls escalivats i avellanes. Costa trobar una combinació més nostra, però aquí hi ha un detall que ho canvia tot: l’all escalivat aporta dolçor i profunditat, mentre que l’avellana hi posa textura i un punt torrat que arrodoneix el conjunt.
I arriba l’hora de les postres. El flam cremós casolà és d’aquells que no necessiten gaire més que una cullera. Cremós, suau i amb aquell gust d’ou i caramel que ens porta directament a la cuina de casa. Però el pastís de formatge Mon Gourmet juga en una altra lliga. Cremós, saborós i amb prou personalitat per acabar el dinar amb nota. De deu.
Un restaurant que basa bona part del seu discurs en compartir taula, territori i caliu; és gairebé la millor carta de presentació
Després, cafès. Perquè hi ha dinars que s’acaben amb el compte i d’altres que s’allarguen una estona més. I Can Xiquet convida a allargar-los. Durant el nostre dinar, el menjador és ple. Les tres sales per a grups d’unes deu persones també estan plenes, i al porxo cobert i climatitzat hi ha una quarantena de persones celebrant un aniversari. Tot ple. I això, en un restaurant que basa bona part del seu discurs en compartir taula, territori i caliu, és gairebé la millor carta de presentació.
A Can Xiquet hi trobem, en definitiva, una manera d’entendre la restauració molt arrelada al negoci familiar dels Massana. La professionalitat, l’amfitrionatge i, sobretot, el respecte pel producte que han construït durant dècades al Restaurant Massana de Girona, reconegut amb una estrella Michelin, també són presents aquí. La diferència és que a Can Xiquet tot això es posa al servei d’una proposta més informal, més directa i molt vinculada a la cuina catalana. Una masia que conserva les arrels, però que ha sabut posar-se al dia; una cuina que no necessita artificis, i una família que continua fent del restaurant una manera d’entendre l’hospitalitat. I si el resultat és una casa plena, amb taules que celebren, comparteixen i allarguen la sobretaula, probablement és que la fórmula continua funcionant.