Hi ha restaurants que s’entenen des de la tècnica, i d’altres que només s’entenen des del temps. Ca la Maria pertany clarament a aquest segon grup. A Llagostera, en un espai que respira calma i territori, en Martí Rosàs i la Maria Hernández han consolidat una manera de fer que fuig de la velocitat i de l’efecte. Aquí la cuina catalana es defensa des d’un principi molt clar: producte de proximitat, temporalitat i honestedat. No hi ha soroll. Hi ha foc, cassola i temps. I això ho condiciona tot.
Una cuina que escolta el producte
A Ca la Maria, el menú no es força: es construeix a partir del moment. El que dona la terra i el mar marca el ritme, i la cuina ho tradueix amb una lectura directa, sense artificis. El comensal ho entén ràpidament amb els primers aperitius. Petites elaboracions que ja defineixen el restaurant: contrast, sabor i una idea molt clara de cuina de casa reinterpretada.
El recorregut s’inicia amb unes cotnes de porc amb mel, cacauets i avellanes agredolces, un joc entre cruixent i dolç que marca el to de la proposta. A continuació, uns nius de patata amb oli d’herbes, aromàtics i delicats, i unes pizzes de formatge que aporten el punt més reconfortant del conjunt. Quatre mossegades que no busquen sofisticació, sinó identitat. Un dels plats que defineix millor aquesta cuina és la garota farcida i gratinada. Un producte delicat del mar que aquí es treballa amb respecte, convertint-lo en una elaboració cremosa i intensa, però sense perdre la seva essència. És un plat que resumeix bé la filosofia del restaurant: intervenir el mínim per explicar el màxim.
El territori interior es fa molt present en l’arròs suau de sofregit i brou amb múrgoles. Un arròs tranquil, de base clàssica, on les múrgoles aporten tot el pes aromàtic del bosc
La tradició també té un pes important a la carta. L’escabetx de perdiu recupera una elaboració clàssica de la cuina catalana de caça, amb acidesa equilibrada i profunditat aromàtica. I el carpaccio de senglar de Girona amb vinagreta de recuit i tòfona fresca eleva aquesta idea de territori. El tall fi aporta delicadesa, mentre que la tòfona fresca —la darrera de la temporada— tanca el plat amb una intensitat aromàtica molt marcada. És cuina de bosc, però també de sensibilitat.
Mar i muntanya amb mirada pròpia
La part més fresca del menú arriba amb l'hamburguesa de peix blau amb ceba dolça i algues mediterrànies. Un plat que juga amb un llenguatge més actual, però que manté l’arrel en el producte. La dolçor de la ceba i la subtilesa vegetal de les algues construeixen un equilibri que sorprèn sense trencar el discurs del restaurant. El territori interior es fa molt present en l’arròs suau de sofregit i brou amb múrgoles. Un arròs tranquil, de base clàssica, on les múrgoles aporten tot el pes aromàtic del bosc. És un plat que no necessita estridències: parla de temporada, de producte i de paisatge.
Ca la Maria no s’explica només pels plats. S’explica per qui hi ha al darrere. En Martí i la Maria han construït un restaurant que no busca tendència, sinó continuïtat
Un dels moments més potents arriba amb els peus de porc ecològics sense os amb espardenyes i escamarlà. Un plat que sintetitza molt bé la cuina catalana: terra i mar en una mateixa elaboració, amb textures diferents però complementàries. El resultat és intens, equilibrat i profundament gastronòmic.
El final manté el mateix criteri de cuina. L’ou ferrat dolç, reinterpretació de la crema catalana, juga amb la forma i la memòria: rovell dolç, gelatina de llet, crema de llimona i canyella. I la cassoleta de pasta de full amb poma de Girona i canyella tanca el menú amb una lectura més clàssica, on el producte torna a ser protagonista absolut.
Però Ca la Maria no s’explica només pels plats. S’explica per qui hi ha al darrere. En Martí i la Maria han construït un restaurant que no busca tendència, sinó continuïtat. Una cuina que no corre, que no crida, però que deixa empremta. Una manera d’entendre la gastronomia que cada vegada és més difícil de trobar: la de fer les coses amb sentit. Ca la Maria no és un restaurant d’impacte immediat. És un restaurant de record. D’aquells que no necessiten explicar-se gaire, perquè s’entenen al plat. I potser aquí hi ha la seva força: en un món accelerat, encara hi ha llocs on la cuina es fa amb temps, amb producte i amb veritat.