Atipical, un restaurant bastant nou al cor del Poblenou, combina l’energia d’un barri en moviment amb una cuina creativa i de proximitat. Amb la cuina oberta i plats que sorprenen tant en sabor com en concepte, és un lloc que convida a deixar-se portar i tastar experiències noves, des d’un pa casolà addictiu fins a un limoncello sense llimona que tanca el sopar amb un somriure.
Hi vam anar a sopar després de sentir opinions molt bones i havent estat fa poc al My Fucking Restaurant, un projecte anterior del xef Matteo Bertozzi. Les expectatives eren altes i, des del primer moment, Atipical les va complir i fins i tot superar. El local és petit i acollidor, amb una combinació de taules altes i baixes que li dona dinamisme, i la cuina completament oberta permet veure tot el procés mentre els plats es creen davant teu. Aquesta transparència genera immediatament una sensació de confiança i complicitat amb el que estàs a punt de menjar.
El Matteo ens proposa acompanyar el sopar amb un vi orange, que per si algú no els coneix, són uns blancs elaborats com si fossin negres, deixant el most en contacte amb la pell del raïm durant la fermentació. Això els dona estructura, cos i notes complexes que els fan intensos i personals. Al principi era escèptica i ja em veia canviant-lo a mig sopar, però he après que si el Matteo et recomana alguna cosa, li fas cas i punt, perquè sempre encerta.
Així sí que puc menjar mongeta verda cada dia!
Comencem amb un pa estil naan, fet a casa i servit calent. És addictiu, i no exagero quan dic que el vam repetir tres vegades, i amb una mongeta verda amb miso casolà de pa, ametlles caramel·litzades i stracciatella fumada. La mongeta està cruixent, però perfectament cuita, amb un sabor fresc i net. Les ametlles aporten dolçor i crocant, mentre la stracciatella fumada afegeix un toc làctic i aromàtic. Penso literalment que, si totes fossin així, menjaria mongeta verda cada dia.
Continuem amb una albergínia xinesa rostida, servida amb crema àcida de tahini i dukkah casolà. El dukkah és una barreja d’espècies i fruits secs originària d’Egipte, composta habitualment per fruits secs, llavors, comí i coriandre, que aporta crocantor i aroma. El plat és intens, equilibrat i reconfortant. A continuació arriba un moniato amb praliné d’all rostit i chutney de coriandre, dolç, cremós, especiat i molt ben equilibrat; un altre plat que es queda gravat al record.
El següent plat és un tataki de presa ibèrica amb salsa tonnata i chimichurri d’algues mediterrànies. La salsa tonnata, tradicionalment feta amb tonyina, ou i tàperes, normalment acompanya el vitello tonnato. Aquí s’hi dona una volta sorprenent, combinant la carn de primera qualitat amb un toc marí i untuós. La carn, tendra i saborosa, és de qualitat de 10, i cada mos és una combinació de textures i gustos delicadament equilibrada. Segueix una tatin de ceba amb crumble d’avellanes i un formatge artesanal italià, que prové del poble de la mare del xef.
Un steak tartar que et farà tornar
Un dels moments culminants és el steak tartar: possiblement el millor que he menjat mai. Fet amb angus madurat 45 dies, amb rovell fumat, cibulet i pebre d’Espelette —un bitxo suau del País Basc francès, aromàtic més que picant—. La carn porta barrejat greix de mitjana madurada, aportant una untuositat i profunditat que el converteixen en un plat memorable.
Seguim amb plats més forts i especiats: el pedrer a la brasa amb curri vermell de cranc i gambes i parmentier, picant. El corder marroquí amb hummus i pastanaga fermentada arriba tendre i aromàtic, amb una cuina que mostra respecte pel producte i la tradició, i el rap amb nduja combina la textura suau del peix amb el toc picant i untuós d’aquest embotit calabrès, que recorda la sobrassada, però amb personalitat mediterrània.
I per tancar, un flam clàssic escandalosament bo i una combinació de brownie amb tiramisú i ametlles, dolç i contundent, però que es menja amb un somriure. Com a gran final, tastem un limoncello casolà sense llimona, fet per una destil·leria local que destil·la qualsevol cosa que li portis; la Destilateca. El resultat és un digestiu fresc, aromàtic, delicat, que manté l’esperit del limoncello però amb un gir inesperat i ple de creativitat. És el resum perfecte del que és Atipical: tradició reinterpretada fins a l’últim glop.
En resum, Atipical no és només un restaurant modern: és una casa de menjars amb ànima, tècnica, producte i discurs, on cada plat explica una història i cada sabor sorprèn i enganxa. El risc i la comoditat caminen de la mà, i surts amb la sensació que algú ha cuinat pensant, no improvisant. Un lloc que combina la proximitat d’un barri amb el gust de la creativitat i la qualitat elevada, i que fa que cada mos sigui una petita experiència gastronòmica memorable.