A l'estiu hi ha plats als quals no ve de gust renunciar, i tampoc cal fer-ho. La clau no està a viure comptant calories ni a convertir les receptes de sempre en versions sense gràcia, sinó a preparar-les de forma una mica més equilibrada. L'ensaladilla russa és un dels millors exemples. Pot ser un plat fresc, saciant i perfecte per a un àpat informal, però també pot convertir-se en una massa pesada si porta massa maionesa, poca verdura i una base gairebé exclusiva de patata. La bona notícia és que no cal canviar-la per complet perquè resulti més lleugera i saludable. N'hi ha prou amb ajustar alguns detalls per poder gaudir-ne gairebé cada dia. Aquests són els factors que canvien per complet el resultat d'una ensaladilla.
La patata
Encara que moltes vegades s'assenyala com la part més calòrica de l'ensaladilla, la patata no ha de desaparèixer. El problema sol estar més en la quantitat, en la cocció i en com es barreja després amb la salsa. Si es cou massa i s'aixafa, absorbeix més maionesa i el resultat queda més pastós i pesat. Per evitar-ho, convé coure-la amb pell o en trossos grans, deixar-la al seu punt i tallar-la a daus quan ja estigui temperada o freda. Així manté millor la textura i permet que l'ensaladilla quedi més solta. També es pot reduir una mica la quantitat de patata i compensar amb altres ingredients vegetals, sense que el plat perdi la seva essència.
Una bona opció és barrejar una part de maionesa amb iogurt natural, formatge fresc batut o skyr, que aporten cremositat i alleugereixen el conjunt
Més verdura
Una ensaladilla més saludable no ha de semblar una altra recepta diferent. Simplement, necessita més varietat dins del mateix plat. A més de la pastanaga i els pèsols, es poden afegir mongetes verdes, pebrot escalivat, cogombrets ben picats, ceba tendra o fins i tot una mica de carabassó cuit al vapor si es busca un resultat més suau. Aquests ingredients aporten volum, fibra i frescor, i ajuden que cada cullerada sigui menys densa. El truc està a tallar-los a daus petits i escórrer-los molt bé abans de barrejar-los, perquè si deixen anar massa aigua, poden espatllar la textura de la salsa.
Una salsa més lleugera
La maionesa és una de les grans responsables que l'ensaladilla passi de ser un plat fresc a resultar massa contundent. Una bona opció és barrejar una part de maionesa amb iogurt natural, formatge fresc batut o skyr, que aporten cremositat i alleugereixen el conjunt. Perquè la salsa no quedi plana, es pot afegir una mica de mostassa suau, unes gotes de llimona o un toc de vinagre. Així guanya sabor sense necessitat d'afegir-ne molta més quantitat. El millor és incorporar-la a poc a poc, barrejar i valorar si en cal més, en lloc d'abocar-la tota de cop des del principi. I oblida el costum de decorar amb una gruixuda capa al final. De veritat que no cal aquest extra.
L'ou dur i la tonyina són les opcions més clàssiques, però també es pot preparar amb pollastre esmicolat, llagostins o fins i tot cigrons si es vol una versió diferent i sorprenent
El toc de proteïna
Una ensaladilla amb més proteïna resulta més completa i saciant. L'ou dur i la tonyina són les opcions més clàssiques, però també es pot preparar amb pollastre esmicolat, llagostins o fins i tot cigrons si es vol una versió diferent i sorprenent. Amb tacs de pop cuit o peix blanc també guanya en sabor, textura i nutrients sense sumar calories buides. Aquest petit canvi ajuda que el plat no depengui només de la patata i la salsa. A més, amb aquest extra aconsegueixes que l'ensaladilla passi d'un aperitiu a un plat complet.
Cura amb els envinagrats i la sal
Cogombrets, olives, tàperes o anxoves poden donar moltíssim sabor i fer que l'ensaladilla necessiti menys salsa, però convé usar-los amb mesura. Molts envinagrats tenen força sal, així que l'ideal és incorporar-los com a toc, no com a ingredient principal. També ajuda tastar la barreja abans d'afegir més sal, sobretot si porta tonyina, olives o ingredients en conserva. A vegades n'hi ha prou amb el punt àcid del cogombret, la llimona o la mostassa perquè el plat quedi saborós sense carregar-lo més.
Truc extra
Una vegada preparada, l'ensaladilla guanya molt si es deixa reposar a la nevera. Els sabors s'integren millor i la textura queda més agradable. Per evitar que s'assequi o agafi sabors de la nevera, millor tapa-la amb un film. A més, en portar maionesa, ou o peix, ha de mantenir-se sempre ben refrigerada i treure's només quan se serveixi.