Donar un immoble a un fill avui, però fer-ho dins d’una operació pensada jurídicament per a la futura successió, no és exactament el mateix que fer-li una donació ordinària. Aquesta diferència, que pot semblar reservada als especialistes en dret civil, acaba de guanyar molta importància per a la butxaca dels contribuents catalans. Des del 14 de juliol, l'Agència Tributària de Catalunya ha canviat el tractament fiscal de les anomenades donacions per causa de mort o donacions mortis causa. A partir d’ara, aquestes operacions es consideren, també fiscalment, una adquisició successòria i no una simple donació entre vius, encara que en determinats casos el bé passi immediatament a mans del beneficiari. La conseqüència és important: poden aplicar-se les normes i les reduccions pròpies de les herències, que en molts casos poden resultar més favorables que les que corresponen a una donació ordinària. Fins ara, a Catalunya, una donació per causa de mort podia perdre el tractament fiscal de successió si el bé s’entregava abans de la mort; des del 14 de juliol de 2026, això ja no passa.
La manera més fàcil d’entendre el canvi és comparar què passava abans i què passa ara. Abans, a Catalunya, una donació mortis causa podia acabar tributant com una donació normal si el beneficiari rebia el bé en vida del donant. Ara, això canvia: encara que el bé es lliuri immediatament, la donació mortis causa tributa com una adquisició per causa de mort, és a dir, com una successió. Aquesta diferència pot tenir conseqüències fiscals importants, perquè les herències i les donacions no tenen exactament el mateix tractament en l’impost sobre successions i donacions. En resum: abans, si el bé es lliurava en vida, Catalunya podia tractar l’operació com una donació; ara, si és una donació mortis causa, tributa com una successió encara que el bé es lliuri abans de la mort. És un canvi tècnic, però important per a les famílies que planifiquen amb antelació la transmissió del seu patrimoni.
Què és una donació 'mortis causa'?
És una figura prevista pel dret civil català que permet ordenar la transmissió d’un bé pensant en la futura successió. Per exemple, un pare pot acordar que un pis passi al seu fill mitjançant una donació mortis causa. Aquesta transmissió pot quedar vinculada a la mort del pare, però també es pot pactar que el fill rebi el pis de manera immediata. I aquí és on hi havia el problema. Fins ara, Catalunya considerava que, si el fill rebia el pis abans de la mort del pare, aquella operació havia de tributar com una donació entre vius. Des del 14 de juliol de 2026, ja no. Encara que el fill rebi el pis avui, si jurídicament l’operació és una donació mortis causa, fiscalment es tracta com una successió.
Què canvia i per què és important?
Perquè això permet aplicar les normes pròpies de les adquisicions per causa de mort, incloses les reduccions que corresponguin en cada cas. No vol dir que totes les operacions surtin necessàriament més barates, però sí que el tractament fiscal pot ser més favorable que el d’una donació ordinària.
Per entendre per què aquest canvi pot suposar un estalvi fiscal, primer cal tenir clar que a Catalunya no es paga igual per rebre un bé en herència que per rebre'l mitjançant una donació ordinària. Les dues operacions estan subjectes a l'impost sobre successions i donacions, però tenen regles diferents. En una herència, per exemple, un fill de 21 anys o més pot reduir en 100.000 euros la quantitat sobre la qual haurà de calcular l'impost. També hi ha altres reduccions per determinats béns o situacions familiars. A més, les herències poden gaudir de bonificacions sobre la quota final. El cas més favorable és el del cònjuge o parella estable, que té una bonificació del 99%.
En una donació ordinària, en canvi, aquestes reduccions i bonificacions successòries no s'apliquen de manera general. Les donacions tenen les seves pròpies regles i reduccions. I aquesta era precisament la diferència que perjudicava les donacions mortis causa a Catalunya. Per això el canvi pot ser important: no s'ha abaixat l'impost ni s'ha creat una nova exempció. El que ha canviat és el calaix fiscal on es col·loca aquesta operació: deixa de tractar-se com una donació i passa a tractar-se com una successió.
Quan es paga l’impost i què passa quan mor el donant?
Aquí hi ha un matís important. Si el bé es transmet immediatament, l’impost també es paga immediatament. És a dir: es tributa com una herència, però no cal esperar a la mort del donant per pagar. Si avui es formalitza la transmissió del pis, avui es produeix també la meritació de l’impost.
Aquestes operacions no sempre queden completament desconnectades de la futura herència. Si entre la donació mortis causa amb lliurament immediat i la successió posterior no han passat més de quatre anys, l’operació s’ha d’acumular a la successió als efectes previstos per la normativa de l’impost. Aquesta regla busca evitar que una herència es fragmenti artificialment en diverses transmissions per reduir l’impost.
No significa simplement "tornar a pagar" el mateix impost, sinó que la normativa té en compte conjuntament les adquisicions per evitar que la fragmentació temporal del patrimoni permeti eludir la progressivitat de l’impost. Per tant, el termini dels quatre anys és una dada essencial a l’hora de planificar una operació d’aquest tipus.
No és una nova manera de regalar un pis
També convé evitar una possible confusió. El canvi fiscal no converteix qualsevol donació feta en vida en una donació mortis causa. Es tracta d’una figura jurídica concreta regulada pel dret civil català, amb requisits i efectes propis. No n’hi ha prou que uns pares decideixin donar un habitatge als fills i anomenin l’operació "donació per causa de mort” per obtenir automàticament el tractament fiscal d’una herència. La diferència és la finalitat i la configuració jurídica de l'operació. Si uns pares simplement regalen avui un pis a un fill de manera definitiva, continua sent una donació ordinària. En canvi, perquè sigui una donació mortis causa, la transmissió s'ha de fer en consideració a la futura mort del donant i quedar sotmesa al règim propi de les disposicions successòries. Això implica, entre altres coses, que pot ser revocable i que pot quedar sense efecte en determinades circumstàncies. Fins i tot es pot entregar el bé immediatament, però això no elimina el seu caràcter successori.
El punt que fa especialment interessant el canvi fiscal del 2026 és precisament que les parts poden pactar que la propietat es transmeti immediatament, fins i tot reservant-se el donant l'usdefruit. Però aquesta transmissió anticipada continua sotmesa a la lògica pròpia de la donació mortis causa, inclosa la possibilitat de revocació o que el beneficiari mori abans que el donant. Per això, més que una fórmula per pagar menys impostos, s’ha d’entendre com una eina més de planificació successòria que, des d’aquest juliol, deixa de patir a Catalunya un tractament fiscal que resultava difícil de conciliar amb la seva naturalesa jurídica.