Quan el pebrot es deixa abraçar per la calor, la seva pell es tenyeix de carbó i l’interior s’endolceix com si fos fruit madur. L’escalivada és un ritual antic, un diàleg entre foc i paciència. Però no sempre cal el forn per aconseguir aquesta màgia: hi ha camins alternatius, més directes i intensos, que transformen un simple pebrot en un mos ple d’aromes i records. Escalivar pebrots és una d’aquelles tècniques que sembla senzilla, però que amaga un món de matisos. El mètode tradicional al forn dona bons resultats, però no sempre és l’opció més saborosa. Hi ha altres maneres que poden transformar completament el gust i la textura, donant-los un punt fumat, més dolç i fins i tot més sucós.
El truc per fer pebrot escalivat més bo que al forn
Un dels secrets més ben guardats és cuinar-los directament a la flama. Si tens cuina de gas —o fins i tot un fogonet portàtil—, pots posar els pebrots sencers directament sobre el foc, girant-los fins que tota la pell quedi ben cremada i la polpa tova. Després, un repòs de deu minuts tapats o embolicats en paper d’alumini permet que la pell surti sola. El resultat és intens, amb aquell toc de brasa tan difícil d’aconseguir al forn.
Si no tens flama, la planxa de ferro és la teva aliada. Escalfada al màxim, sense oli, escaliva els pebrots girant-los amb paciència. Aquest mètode concentra els sabors i deixa una textura carnosa, amb punts torrats molt agradables. I si pots fer-los a la barbacoa, encara millor: el fum de la llenya o el carbó aportarà aromes profundes que recorden les cuines de poble i les trobades a l’aire lliure.
Fer pebrot escalivat sense forn és possible i pot ser més bo. Flama, planxa, brasa o olla: cada mètode aporta un toc únic que transforma el resultat final
Fins i tot en una olla pesada amb tapa, com una Dutch oven, pots escalivar sense forn. La calor retinguda i el vapor natural del pebrot el cuinen lentament, mantenint tota la seva dolçor. No té el toc fumat, però sí una textura sorprenentment tendra i melosa. I un cop cuinats, no tinguis pressa: deixa’ls reposar un parell d’hores amb el seu propi suc, un rajolí d’oli d’oliva verge extra i un pessic de sal. Aquest descans fa miracles, unificant aromes i potenciant el gust natural.
En definitiva, l’escalivada no és patrimoni exclusiu del forn. Sigui a la flama, a la planxa, a la brasa o a l’olla, cada mètode té la seva personalitat i pot donar resultats fins i tot més bons. L’important és no tenir por de cremar la pell, tractar el pebrot amb paciència i donar-li el temps de repòs necessari. Llavors, i només llavors, descobriràs que l’escalivada perfecta és més a prop del que pensaves.