El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquest dijous que no està “interessat” en el Premi Nobel de la Pau, malgrat que durant mesos havia defensat que mereixia el guardó. En una entrevista telefònica amb The Washington Examiner, el republicà ha restat importància al premi i ha afirmat que no sap si l’ofensiva militar contra l’Iran pot afectar les seves aspiracions. “No ho sé”, ha respost quan li han preguntat per aquesta qüestió, abans d’afegir: “No hi estic interessat”. Les declaracions arriben tretze dies després de l’inici de la guerra amb la República Islàmica i després que el mateix Trump hagués afirmat falsament que havia contribuït a posar fi a fins a vuit conflictes internacionals. Segons ha afirmat, el tema del Nobel no ha format part de les converses recents que ha mantingut amb altres líders mundials.
Durant la campanya electoral del 2024, Trump havia promès evitar que els Estats Units s’impliquessin en conflictes prolongats a l’estranger i havia reivindicat en diverses ocasions que mereixia el Premi Nobel de la Pau. Quan el Comitè Noruec va decidir concedir el guardó a l’opositora veneçolana María Corina Machado, el líder de la Casa Blanca va expressar el seu malestar a través d'uns dels seus assessors més propers. El seu director de comunicació, Steven Cheung, va acusar el jurat del Nobel d’“anteposar la política a la pau” en ignorar la candidatura del president nord-americà. Trump, que havia defensat que el seu paper en la mediació d’un acord parcial entre Israel i Hamàs justificava el premi, també va lamentar aleshores que “els veritables esforços per la pau no s’estiguin valorant”.
La guerra a l’Iran allunya Trump del Nobel
L’esclat de la guerra amb l’Iran ha complicat encara més qualsevol aspiració de Trump al Nobel de la Pau. El 28 de febrer, els Estats Units i Israel van iniciar una ofensiva militar contra la República Islàmica que va acabar amb la mort del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. Des de llavors, Teheran ha respost amb atacs aeris contra Israel i contra països de la regió que allotgen bases militars nord-americanes. El conflicte també ha estat marcat per acusacions creuades sobre possibles víctimes civils. Una investigació preliminar del Pentàgon, a la qual ha tingut accés The New York Times, apunta que un bombardeig contra una escola de nenes a Minab, al sud de l’Iran, on van morir prop de 180 persones, podria estar relacionat amb l’ofensiva. Trump ha atribuït inicialment la responsabilitat de l’atac a l’Iran, però ha afirmat que acceptarà les conclusions de la investigació.
La guerra, que ja ha costat la vida a set militars nord-americans i ha disparat el preu del petroli arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, també pot tenir conseqüències polítiques internes. De cara a les eleccions de mig mandat del novembre, en què els republicans es juguen la majoria al Congrés, el conflicte podria passar factura al president.