Venda gran aquest dimecres a la casa de subhastes Setdart, a Barcelona. El retrat inèdit de Ramon Casas que representa Júlia Peraire partia d’un preu de sortida de 40.000 euros i tenia una estimació d'entre 100.000 i 150.000. Finalment, ha assolit els 238.000 euros després de rebre 25 ofertes de fins a 9 licitadors. Se l'ha emportat un col·leccionista privat, superant les previsions inicials i confirmant, a parer dels subhastadors, l'interès "creixent" per peces amb valor historiogràfic dins el mercat de l'art. Precisament, la directora del Setdart, Marina Pelegrí, ha destacat la "rellevància" del descobriment, que permet aprofundir en la relació artística i personal entre Casas i Peraire, així com en l’evolució del pintor dins el Modernisme català.
L’obra data el 1906 i és considerada un pas previ a la icònica 'La Sargantain'. A més a més, s’ha identificat com un estudi clau dins el procés creatiu que va culminar en una de les imatges més emblemàtiques de Casas, avui conservada al Cercle del Liceu. Es tracta del retrat inèdit de Júlia Peraire i Ricarte, la musa de Casas, que va néixer a Barcelona l’any 1888 en una família de condició social humil i d’ideologia republicana i atea; formada pel matrimoni de Marc Peraire —natural d’Avià (Berguedà)— i Maria Ricarte —natural de Lerín (Navarra)— i establerta a la, llavors, vila de Sant Martí de Provençals. Durant un temps, Júlia va fer de venedora ambulant de flors i de loteria a la Plaça Catalunya de Barcelona, on coneixeria a Casas i, des d'aquell moment començaria una relació professional que, amb el decurs del temps, acabaria sent una relació sentimental. Es van casar el 1922, després de deu anys de convivència, i van estar junts fins a la mort del pintor.
Ramon Casas, pintor, cartellista i impulsors del modernisme
Ramon Casas va ser un pintor i cartellista barceloní i un dels principals impulsors del modernisme a Catalunya. És un dels pintors més reconeguts de la primera generació modernista i, juntament amb Santiago Rusiñol, membre de la bohèmia daurada, nom amb el qual es coneixia la forma de vida pròpia dels artistes de famílies benestants que vivien totalment dedicats a l'art sense dificultats econòmiques, gràcies a la seva condició familiar. A banda de la seva gran obra, la qual destaca la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política, també va guanyar nombrosos premis en els concursos de cartells. Alguns d'aquests es van fer molt populars, com els de l'Anís del Mono, els Cigarrillos París o el cava Codorniu.