Hi ha receptes que semblen viatjar en el temps i que, tot i la seva senzillesa, guarden un enorme valor cultural perquè pertanyen a aquesta cuina humil que es feia amb el que hi havia i on res no es tirava i tot s'aprofitava. Una d'aquestes joies gairebé desconegudes és la sopa del suc de les mongetes seques, un plat antiquíssim de la tradició catalana que ha sobreviscut gràcies a famílies que l'han transmès de generació en generació. En un recent vídeo del compte d'Instagram cuinetes_i_cosetes, l'autora explica que aquesta recepta ve directament de la seva besàvia, d'aquells temps en què es cuinava amb paciència, atenció i un profund respecte per cada ingredient. No sap si era una recepta estesa en moltes cases, però a la seva sí, i quan la prepara avui segueix sent saborosa, reconfortant i molt lligada a la memòria familiar, un recordatori de com la cuina de l'aprofitament pot convertir-se en un símbol d'identitat i afecte.
Sopa del suc de les mongetes seques
La base d'aquesta sopa tan peculiar neix del líquid que queda després de coure les mongetes seques, un “suc” espès, ric i ple de sabor que antigament mai s'hauria llençat. Aquest brou es guarda a la nevera durant tres o quatre dies sense problema, i serveix com a punt de partida per a un plat contundent, nutritiu i sorprenentment senzill. Es posa a escalfar el brou i es completa amb aigua fins a gairebé omplir l'olla, i després arriba un dels secrets d'aquesta recepta: el pa sec tallat molt fi, que actua com a espessidor natural. La quantitat depèn del gust, perquè hi ha qui prefereix una sopa més densa i qui la gaudeix més líquida. Aquesta manera de cuinar “a ull” forma part de l'encant d'aquestes receptes que no necessiten mesures precises, només intuïció i costum.
La seva autora explica que aquesta recepta ve directament de la seva besàvia
El sabor autèntic arriba amb un sofregit fet a part, el clàssic d'all, ceba i tomàquet, preparat lentament en una paella amb una mica d'oli fins que la ceba es torna daurada i el tomàquet s'integra deixant una aroma deliciosa. Després s'hi afegeix un rajolí d'aigua per recuperar tots els sucs caramel·litzats i s'incorpora a l'olla colant-lo molt bé i prement perquè tombí tota l'essència. Un cop barrejat tot, es tritura directament a l'olla fins a obtenir una textura fina i homogènia, es deixa bullir uns minuts i s'ajusta de sal, donant com a resultat una sopa que sorprèn per la seva suavitat profunda, el seu sabor casolà i la seva sensació de confort a cada cullerada.
A moltes cases es menja tal qual, com a primer plat, encara que també admet afegits com ou o qualsevol ingredient que aporti un toc personal. L'important, com diu la creadora del vídeo, és que amb receptes com aquesta es manté viva la cuina de casa, aquesta que explica qui som i d'on venim.