La decisió de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra de demanar la imputació de l'expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón per la seva actuació negligent el dia de la DANA, amb el tràgic resultat de 230 persones mortes aquell 29 d'octubre del 2024, suposa un restabliment, ni que sigui passatger, de la confiança en la justícia. Cal esperar que, ara que la instructora ha elevat una petició al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià perquè s'investigui formalment Mazón, els seus arguments es mantindran, perquè són enormement sòlids. Per començar, el que és element nuclear de la imputació: la jutgessa creu que l'exclusió voluntària de l'aleshores president de la Generalitat en aquella emergència va tenir una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu. Una omissió que considera equiparable a l'acció.

Se substancia, d'aquesta manera, més d'un any de llarga investigació judicial entre mentides de Mazón, canvi de versions i ocultació d'informació. De fet, ha costat Déu i ajuda ajustar el seu horari aquella funesta jornada i el seu interminable dinar en un reservat del ja famós restaurant d'El Ventorro. Per a la jutgessa, des del moment en què va entrar en aquell menjador, l'emergència es va aturar i, en conseqüència, cal imputar Mazón per la seva negligència en tres àmbits: va minimitzar la gravetat de l'emergència, va ser aliè a la gestió de la DANA durant sis hores —el temps que es va allargar el dinar d'El Ventorro i un període de temps d'ús personal encara no explicat— i, finalment, perquè no consten decisions rellevants en tota la tragèdia. A conseqüència de tot plegat, hi ha, en opinió de la jutgessa Ruiz, indicis més que suficients per poder parlar d'una absoluta negligència de Mazón en la coordinació i gestió de l'emergència en el nivell suprem de capacitat de decisió, que, segons l'Estatut i la llei del Govern, no és altre que el president de la Generalitat. 

Aquelles sis hores en què Mazón va estar absent van ser un amplificador del nombre de morts, ja que ningú no va gosar adoptar decisions que no eren seves

Malgrat que el Partit Popular va aconseguir, finalment, a principis del novembre passat, que Mazón deixés el seu càrrec, el temps transcorregut d'ençà de la tragèdia —més d'un any— i el suport que li va oferir no el deixa en bona posició. Primer va intentar amagar l'actuació negligent de Mazón, després va posar el ventilador en marxa perquè el problema abastés una altra administració, en tercer lloc, va intentar moure-li la cadira, de manera tan suau, que l'expresident s'hi va agafar amb tanta força que els intents d'Alberto Núñez Feijóo van fracassar estrepitosament. Només les protestes contra el govern del PP al País Valencià i la certesa que Mazón podia no sortir viu d'un procés judicial van portar la direcció popular a deixar-lo caure. Fruit de tot això, els conservadors encara no han recuperat les seves posicions electorals: Vox li ha robat molt d'electorat i, pel flanc esquerre, ha despertat molts electors d'esquerra, que han donat força als sondejos electorals a Compromís.

A la seva exposició raonada de més de cent pàgines, la jutgessa parteix de la tesi següent: hi ha elements probatoris que mostrarien que aquesta exclusió voluntària de les funcions pròpies de la Presidència de la Generalitat va tenir una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu. És a dir, aquelles sis hores en què va estar absent, sense comunicació telefònica amb el seu equip de la Generalitat Valenciana, van ser un amplificador del nombre de morts, ja que ningú no va gosar adoptar decisions que no eren seves, si més no, en primera instància. Aquesta omissió té conseqüències penals que poden ser considerades en la realització d'una acció, tant en les defuncions com en les lesions. No va adoptar cap decisió, que, en la pràctica, és equiparable a una actuació errada. En qualsevol cas —afegeix l'exposició raonada— no es pot banalitzar la permanència al restaurant, en una sobretaula interminable, mentre la població patia els desbordaments, i ja havia patit un autèntic infern.