Els alvocats tenen una capacitat gairebé desesperant: poden passar dies semblant completament verds i durs i, de cop, en qüestió d’hores, convertir-se en una fruita massa madura. Molta gent pensa que és culpa de la nevera, que els han comprat massa fets o que simplement és impossible encertar el moment perfecte. Però cada vegada més persones estan descobrint que hi ha un detall molt més important del que sembla i que acostuma a passar desapercebut. La clau moltes vegades no està en l’alvocat mateix, sinó en les fruites que té al costat. El lloc on el guardes i, sobretot, amb què comparteix espai poden accelerar o alentir molt el procés de maduració.
És un canvi petit, però prou important perquè molta gent hagi començat a reorganitzar completament la nevera i el fruiter
Algunes fruites acceleren molt més la maduració del que sembla
Tot gira al voltant d'un aspecte que no es veu però que continua passant després de collir la fruita, com l’alliberament d’etilè. Es tracta d’un gas natural que moltes fruites produeixen mentre maduren i que funciona gairebé com un senyal perquè altres fruites facin el mateix. D’aquesta manera, quan un alvocat està molt a prop de fruites que alliberen força etilè, pot començar a estovar-se molt abans del que tocaria.
Entre les més habituals hi ha els plàtans, les pomes, les peres o alguns kiwis. De fet, aquest és el mateix principi que hi ha darrere d’un dels trucs més coneguts per fer madurar un alvocat ràpid: posar-lo dins una bossa amb un plàtan. El problema és que moltes vegades això passa sense voler. Es posa tota la fruita junta per comoditat i al cap de dos o tres dies apareixen alvocats massa tous quan encara no tocava. A la nevera el procés continua existint. És més lent que a temperatura ambient, però no desapareix.
Mantenir millor l’alvocat no vol dir guardar-lo en fred
Per això cada vegada hi ha més persones que han canviat el costum de posar tota la fruita junta dins el mateix calaix. La realitat és que, si l’alvocat encara està verd i vols que aguanti més dies, acostuma a funcionar millor deixar-lo separat de fruites molt madures.
També és habitual deixar-lo fora de la nevera fins que arriba al punt ideal i només aleshores refrigerar-lo per frenar una mica el procés. Un altre detall important és que els alvocats madurs també continuen canviant encara que estiguin freds. La nevera no els atura completament. Si ja està obert, el més útil acostuma a ser protegir la polpa del contacte directe amb l’aire i evitar que s’assequi o s’oxidi. També hi ha qui manté el pinyol pensant que conserva millor el fruit, però l’efecte real acostuma a ser molt menor del que es creu.
Així doncs, si els teus alvocats passen massa ràpid de verds a massa madurs, potser el problema no és ni la qualitat ni la nevera. Moltes vegades el detall que marca la diferència és molt més simple: mirar amb quines altres fruites els estàs guardant.
