Les ressenyes dels restaurants sempre han estat envoltades d'una certa polèmica, sobretot les del públic general. I és que, una mala ressenya pot enfonsar un restaurant que acaba d'obrir. I no parlem d'una ressenya d'un crític professional amb una formació i una experiència destacada; aquí val igual la d'un senyor que s'enfada perquè no el deixen menjar de carta un dimarts a les 5 de la tarda o no el deixen entrar amb un gos que és més gran que el local o diu que el bany no estava tan net com el de casa seva. Perquè ressenyes sense sentit n'hem llegit tots i, encara que a vegades no els donem importància, sí que compten en la valoració final. Un 3 sobre 5 a Google fa que molts descartin un lloc gairebé immediatament.
Cada cop menys pes
El moviment de Google no és un cop de timó radical, però sí que canvia el tauler. La plataforma ha decidit aprimar la seva capa social dins de Maps i eliminar la possibilitat de seguir Local Guides (els qui de forma gratuïta publicaven les seves ressenyes gairebé de forma professional i contínua). A la pràctica significa que ja no podràs “seguir” el teu opinador favorit ni veure quants seguidors té, i que les dades de seguidors i seguits s’esborraran. Les ressenyes, les fotos i les valoracions seguiran allà, visibles a les fitxes, però desapareix la idea de construir una audiència personal dins de Google. El focus es desplaça del perfil al contingut: menys fama d’usuari, més pes per a la utilitat real de cada ressenya. El que apareix primer tendirà a ser el que l’algoritme consideri més útil o més recent, no el que publica algú amb molts seguidors.
Quina motivació els queda ara a aquells que s’esforçaven per escriure crítiques constructives?
Zero motivació
Això, als restaurants, no els aporta ni els treu res. És a dir, si tu poses una ressenya nefasta i una puntuació baixa (encara que sigui totalment immerescuda) això seguirà allà, comptant igual. La diferència és que l'única recompensa que obtenien els Local Guides era una mica de presència, el saber que tenien seguidors i el reconeixement d'una comunitat. I això és just el que Google ha esborrat. Quina motivació els queda ara a aquells que s'esforçaven per escriure crítiques constructives?
El que ens deixa clar aquest canvi és que no cal casar-se amb una sola font, tot i que és ben cert que era la més ràpida i senzilla. Tripadvisor continua tenint un volum enorme i permet filtrar per data o per tipus de viatger, útil per confirmar impressions. TheFork aporta una dada interessant: moltes ressenyes es vinculen a reserves efectives, cosa que redueix soroll i ajuda a entendre torns, temps i promocions reals. A això se sumen les guies i els crítics locals, que aporten context (producte, temporada, sala), i els creadors gastronòmics a les xarxes, que amb vídeo mostren ruta, tiquet i plats sense filtres. La seva transparència és clau: quan expliquen si hi ha invitació o col·laboració i mantenen criteris coherents, sumen. El que és raonable és creuar fonts i quedar-se amb el que coincideix: si Google i TheFork assenyalen els mateixos punts forts i les mateixes ombres, probablement estàs molt a prop de la realitat. I, per tant, de menjar bé.