Rafa Antonín, conegut a les xarxes com @rafuel55, s'ha convertit en un d'aquells cuiners virals que no necessiten artificis per enganxar. La seva manera tranquil·la de cuinar, el seu to proper i aquesta sensació d'estar veient cuinar algú de casa fan que cada recepta es gaudeixi gairebé tant com el plat final. En un dels seus vídeos més comentats proposa una pasta cremosa de xampinyons al cava, una recepta senzilla, econòmica i pensada per a gaudir de veritat, sense presses i sense complicacions, però amb molt de sabor. És el típic plat que entra pels ulls, reconforta des del primer mos i demostra que no cal res sofisticat per cuinar bé.
Aquesta recepta de pasta es gaudeix de veritat
La recepta comença amb una base molt reconeixible, una paella ampla on es barreja oli d'oliva verge extra amb un toc de mantega, una combinació que aporta sabor i suavitat des de l'inici. Sobre aquest greix aromàtic s'afegeix ceba picada i xampinyons laminats, que es cuinen a poc a poc a foc mitjà. Aquí en Rafa insisteix en una cosa molt seva: deixar que els ingredients facin la seva feina, que els xampinyons perdin l'aigua, comencin a daurar-se i concentrin el seu sabor. Un punt de sal, pebre i all en pols és suficient per realçar el conjunt sense emmascarar-lo.
Quan el sofregit ja té aquest color apetible, entra en joc la farina, afegida amb cura per espessir la salsa més endavant. Es cou breument, just el necessari perquè perdi el gust de cru, i aleshores arriba un dels ingredients que marquen la diferència: el cava. No es tracta d'emborratxar el plat, sinó d'aportar un fons aromàtic elegant. L'alcohol es deixa evaporar i la salsa comença a transformar-se quan s'incorpora la nata i el brou, creant una textura cremosa, envoltant i molt lligada.
Una recepta senzilla, econòmica i pensada per a gaudir de veritat, sense presses i sense complicacions
Mentre la salsa es redueix a foc suau, la pasta es cou en abundant aigua amb sal, però amb un detall important: es retira un parell de minuts abans del temps recomanat. Aquest punt al dente és clau per acabar-la a la paella, on s'integra amb la salsa mitjançant un lleuger mantecat. Si cal, s'afegeix una mica de l'escuma o de l'aigua de cocció, que ajuda a lligar-ho tot i a aconseguir aquesta cremositat tan característica de la pasta italiana ben feta.
El plat es remata amb julivert fresc picat, que aporta color i frescor. El resultat és una pasta cremosa, saborosa i molt reconfortant, d'aquelles que es mengen a poc a poc i es gaudeixen fins al final. Una recepta que, com diria el mateix Rafa Antonín, no busca postureig, només que et siguis a taula i la gaudeixis de veritat d'un plat amb ingredients reals.