Durant anys, la paraula “probiòtic” només apareixia a la consulta del metge o al prospecte d’un antibiòtic. Sonava a una cosa seriosa, gairebé mèdica, reservada per a moments puntuals com una infecció llarga o una malaltia complicada. Ara és just el contrari: són a tot arreu. A la tele, als lineals del súper, als anuncis de iogurt, en suplements que prometen gairebé de tot i en qualsevol conversa sobre benestar. Dins d'aquest boom, cada cop més gent busca opcions diferents més enllà del clàssic iogurt. Aquí entren en joc els fermentats: quefir, kombutxa, xucrut, kimchi… i, per als més curiosos, un dels grans desconeguts, el rejuvelac.
Fermentats i probiòtics
Un probiòtic, per definició, és un microorganisme viu que, quan es consumeix en quantitats adequades, aporta un benefici per a la salut. Tot i que al principi es creia que només per al sistema digestiu, avui ja hi ha estudis que demostren que el consum de probiòtics per mantenir una microbiota sana afecta fins i tot a l'estat d'ànim. On apareixen de forma natural? En aliments en els quals hi ha una fermentació controlada: lactis fermentats, algunes begudes, vegetals en salmorra… No tots els aliments fermentats són probiòtics, ja que els bacteris han d'arribar vius al nostre intestí. Així, un pa de massa mare, per moltes hores de fermentació que li permeti el forner, en passar pel forn es queda sense probiòtics. I el mateix amb lactis pasteuritzats o cervesa (i no per l'alcohol).
Quan parlem de fermentats i probiòtics sembla que la llista és sempre la mateixa, i per això, el rejuvelac sembla una cosa caiguda del cel en el moment que més es necessitava. Una mica d'aire fresc per als qui volen cuidar-se i s'avorreixen aviat dels convencionals. Es tracta d'una beguda en què es deixen fermentar grans germinats (tradicionalment blat, encara que també s'usen quinoa, sègol o altres cereals) en aigua per obtenir un líquid carregat de microorganismes vius. És a dir, entra dins del club dels fermentats amb potencial efecte probiòtic, encara que, com sempre, hi ha matisos.
Si alguna cosa té el rejuvelac que no es pot discutir és que és barat i fàcil de fer
Va néixer i es va popularitzar en l'entorn crudivegà com una alternativa senzilla i barata als probiòtics comercials. No es cuina, no porta sucre afegit i es fa amb ingredients molt bàsics: aigua i cereal. L'aspecte no és especialment atractiu, però els qui el prenen parlen d'una beguda amb un gran poder
Llarga llista de beneficis
A falta d'estudis clínics, al rejuvelac se li atribueixen, sobretot, aquests efectes:
- Ajudar a millorar la digestió i el trànsit intestinal
- Aportar enzims que faciliten descompondre millor els aliments
- Contribuir a l'equilibri de la microbiota
- Millorar l'absorció d'alguns nutrients
Si alguna cosa té el rejuvelac que no es pot discutir és que és barat i fàcil de fer. A grans trets, el procés és aquest:
Primer es deixen els grans (per exemple, blat) en remull unes hores i després s'escorren perquè germinin. Quan hi surt una petita brotada, es passen a un flascó amb aigua i es deixen fermentar a temperatura ambient entre 24 i 48 hores. L'aigua es torna tèrbola, amb olor àcida i un punt a cereal fermentat. Es cola, es guarda a la nevera i això és el que es beu. El mateix gra es pot fer servir per a una segona tanda amb aigua nova, encara que el resultat sol ser una mica més suau. L'habitual és prendre'n petites quantitats al dia, com si fos un “xarrup digestiu” o fer-lo servir com a base per a altres preparats, per exemple, per a formatges vegans fermentats. Això sí, perquè l'experiència sigui bona, hi ha una cosa que no es pot negociar: la higiene. Flascons nets, mans netes, aigua potable i descartar-ho sense dubtar si fa una olor estranya, té un gust massa fort o presenta floridures.